Ni un pas enrere

Som molts els que ens vam sentir enganyats el 15 de juny veient com es constituïa l'Ajuntament de la nostra vila. Va ser tota una declaració de deslleialtat al que es va assolir l'1 d'octubre de 2017 en el fet que, contra tot pronòstic, la ciutadania va provocar la fallida de l'Estat espanyol en territori català. Un dels més grans moviments socials pacífics de tots els temps va ser capaç d'auto organitzar-se més enllà dels lideratges dels partits polítics i els governs.

Gairebé dos anys després, les eines de repressió política i jurídica de l'Estat han provocat centenars de persones encausades, preses polítiques i exiliades i malgrat això, la nostra conjura per assolir la llibertat no té marxa enrere, és tant sols qüestió de temps. I aquest temps vindrà determinat, quan l'imaginari col·lectiu sigui conscient que la força ve del poble i no dels lideratges polítics, que prioritzen estratègies de partit i ambicions personals.

Els pactes municipals d'arreu del territori amb els partits del 155 pesaran per sempre com una llosa.

Alguns ja allunyats de la política vam intentar constituir un moviment cívic i polític més ampli que ens permetés canalitzar el poder de la gent i acostar-nos als anhels d'independència; i així va sorgir el moviment Primàries arreu de Catalunya. Les darreres municipals han representat la primera experiència electoral, tot i que a Sant Cugat no hem obtingut l'èxit desitjat.

Però som aquí per continuar lluitant, volem fugir de la desmobilització del vot i del desencís a què ens aboquen els darrers pactes de la vergonya, i per tornar a fer un 3 d'octubre tantes vegades com calgui fins a aconseguir la victòria definitiva.