Ningú podia imaginar-ho

Des de sempre que, cada mes d'agost, tenim una o dues tempestes d'estiu que descarreguen a la ciutat de manera intempestiva. Recordo que, en la meva època d'estudiant que m'obligava a passar els estius a Sant Cugat treballant com a cambrer nocturn del bar de la UESC, amb aquestes tempestes les clavegueres col·lapsaven i el que és el principi de l'avinguda de Gràcia amb Pla del Vinyet, els ponts sota la via del tren i altres punts de la ciutat es transformaven en piscines durant diverses hores. "Inevitable", suposava llavors.

No té sentit que, després d'aquestes experiències i després de diversos anys de falta de manteniment (lustres, diria), ens sorprengui que després d'una tempesta d'estiu s'inundi la mateixa rambla del Celler amb mig metre d'aigua mostrant unes imatges dantesques de la ciutat a ulls del món. Els intents en va de netejar els embornals uns dies abans de les previsions meteorològiques de tempesta van ser insuficients després d'anys de falta de sanejament de les canalitzacions: ara toca lamentar la mala sort dels veïns i visitants de la ciutat que es van veure atrapats a l'embassament en el qual es va convertir el nostre municipi durant unes hores. Lamentar-se i sanejar en profunditat el clavegueram, que ja tocava.

Potser un altre dia hauríem de parlar de l'extensa massa forestal del nostre municipi i la falta absoluta de neteja i manteniment d'aquesta; només espero que no sigui com a conseqüència d'una desgràcia.

Imagino que, de nou, el govern municipal haurà identificat els culpables habituals: els governs anteriors, la pandèmia o l'escalfament global... O Madrid.

Ningú podia imaginar-ho, només calia prevenir-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.