No adoctrinem, eduquem!

El bon amic Josep Maria Vallès ens demana que escrivim articles entorn el poble. Darrerament em costa fer-ho amb tant groc al voltant. Mai no entendré com es pot justificar que hi hagi gent a la presó per idees, per lluitar des de moviments pacifistes i per defensar la llibertat d'un país. La presó, si la presó i l'exili com ara fa 40 anys. I en paral·lel a aquestes injustes decisions judicials, vivim, en diferents àmbits, situacions que hem d'explicar a partir del suport mutu i de les conviccions personals. Em veig sovint amb mestres d'escoles públiques de Sant Cugat i d'arreu. No s'expliquen com es pot parlar d'adoctrinament quan la immersió en la llengua catalana, els valors democràtics, l'arrelament al país i la tolerància, des de sempre s'ha conreat, amb bons resultats, a escoles i instituts. Jutjar ara als mestres per fer adoctrinament és imperdonable i situa a la gent que ho diu i denuncia en la més pura ignorància. Conec a molts mestres competents, renovadors i il·lusionats en la seva feina. Que han fet de la relació amb companys, famílies i alumnes un espai de creixement per viure moltes situacions entorn de la pau i de la justícia. Ni ara ni mai ningú pot posar en dubte la seva capacitat d'empatia i de creure en els valors de diversitat i tolerància que ens fan propers a l'alumnat. Ho he viscut durant anys, en dinàmiques dels consells municipals d'ensenyament i escolars als centres educatius, on vam defensar el català com a llengua vehicular d'aprenentatge i vam lluitar per tants valors democràtics. Ara en ple procés no podem permetre que es dubti de la feina que s'ha fet i es farà. I si no que ho demanin a tants alumnes ja adults que parlen en sentit positiu de l'educació rebuda.