No em toquis els senglars!

El contacte amb la natura és una característica bàsica per entendre el bon nivell de vida de Sant Cugat però això també implica compartir l’espai amb els habitants d’aquest entorn natural. I aquests habitants són animals i vegetació que viuen a Collserola des de molt abans que nosaltres. Es mereixen un respecte, més quan els hem tret espai i limitat els moviments. És cert que els últims anys els senglars estan baixant pel centre del municipi, ja que és on troben menjar en contenidors i a les cases. Aquesta situació pot generar alguna problemàtica, tot i que des de l’Ajuntament apunten que només han de retirar 4 o 5 senglars l’any del centre pels problemes que causen.

No estem parlant d’una qüestió de supervivència humana, els senglars no amenacen la nostra existència (al revés sí que passa). Per tant, em sembla desproporcionat tirar endavant una prova pilot de captura i eliminació d’aquests animals del centre de Sant Cugat. No pot ser que per evitar que es trepitgin quatre rotondes i es facin malbé un parell de parcs, s’aposti per sacrificar senglars. L’esterilització hauria de ser la via. És molt cara, diuen. Bé, suposo que estar al costat d’un Parc Natural comporta responsabilitat amb l’entorn i, aquesta, no és gratuïta.