Sant Cugat és una ciutat jove, el 23% de la població de Sant Cugat té entre 16 i 35 anys. Tanmateix, el jovent no és una prioritat per al govern municipal encapçalat per Mercè Conesa. De fet, Convergència i Unió mai ha tingut el jovent entre les seves prioritats. Les polítiques de joventut a la nostra ciutat són inexistents o, encara pitjor, lluny de respondre a les demandes i necessitats del jovent, l’aboquen a abandonar la ciutat. Vivim la paradoxa de ser una ciutat jove que expulsa el jovent de la ciutat. Sens dubte, un dels reptes del proper mandat serà construir la ciutat que no exclogui el jovent. Que no l’exclogui a l’hora d’emancipar-se, treballar-hi, estudiar-hi o de gaudir del seu temps de lleure.
Un dels aspectes més polèmics del model de ciutat que Sant Cugat representa és la seva vida nocturna. L’oci, i especialment l’oci nocturn, és un dels aspectes amb el qual el jovent es desenvolupa. Cal que els i les joves disposin d’espais i activitats a la ciutat que els permetin gaudir-ne sense necessitat d’haver de sortir a cercar-lo a altres poblacions. Tanmateix, massa sovint Sant Cugat és una ciutat morta. L’Ajuntament, lluny d’impulsar l’oci a la ciutat, fa tot el possible per desballestar-lo. No disposem de cap espai públic on els grups locals puguin assajar i s’hi puguin fer concerts; els horaris per a fer activitats a l’aire lliure no responen a les demandes del jovent -ni més, ni menys que una quarta part de la població- i el teixit associatiu juvenil topa, sovint, amb les traves de l’Ajuntament per organitzar activitats. El jovent no es conforma amb una ciutat que l’expulsa a cercar l’oci fora de Sant Cugat.
D’altra banda, molt del jovent santcugatenc és estudiant. Tanmateix, els horaris i els equipaments municipals existents aboquen el jovent a haver d’estudiar fora de la ciutat. La situació es fa insostenible durant els períodes d’exàmens en què la biblioteca Central Gabriel Ferrater pateix una sobresaturació de joves que hi estudien. A més a més, ni tan sols durant aquest període modifica el seu horari d’obertura. Alhora, el fons bibliogràfic d’aquest equipament respon més a una biblioteca de barri, que a una biblioteca central d’un municipi de 87.000 habitants. S’expulsa el jovent a haver d’estudiar fora del municipi, especialment durant els períodes d’exàmens. I no només això, el jovent santcugatenc que aposta per cursar estudis de cicle formatiu es veu abocat a marxar del municipi o conformar-se amb centres concertats de caire religiós. L’IES Leonardo Da Vinci, tot i les constants promeses de trasllat, té una oferta pública insuficient -i permanentment qüestionada- de cicles formatius. El jovent no es conforma amb una ciutat que l’expulsa a estudiar fora de Sant Cugat.
Així mateix, la nostra ciutat és una de les més cares dels Països Catalans pel que fa a l’habitatge. Aquest és un handicap per al jovent que s’hi vol emancipar. A la difícil situació que viu el jovent català que vol emancipar-se, a Sant Cugat cal afegir-hi l'elevat preu de l’habitatge. Així, són molts els i les joves de Sant Cugat que acaben marxant de la ciutat i emancipant-se a altres ciutats de la comarca, molt més assequibles. La situació és greu i no és conjuntural, no només es deu a la crisi econòmica que estem vivint. El model de ciutat convergent sembla haver oblidat que a Sant Cugat no només hi viuen infants, famílies i gent gran. Tanmateix, el jovent impulsa iniciatives -el projecte de masoveria urbana de sis claus a la Floresta n’és un bon exemple- per poder emancipar-se a la ciutat. El jovent no es conforma amb una ciutat que l’expulsa a emancipar-se fora de Sant Cugat.
Durant massa anys el jovent santcugatenc ha estat invisible per al govern municipal. Les polítiques de Convergència i Unió han oblidat i menystingut una quarta part de la ciutadania. Els i les joves no es resignen a viure en una ciutat que els expulsa. Esquerra Republicana i les JERC estem disposats a ser la veu de tot el jovent que no es conforma i vol canviar les coses.
Segueix Èric Gómez a twitter @ericgomezperez