No ens podem estimar més Sant cugat?

Aviso abans de començar que el titular no és meu. És del meu admirat Carles Capdevila, director del diari Ara, altrament pare de l’escola on hi vaig dedicar 26 anys de la meva vida. Vull dir, ell portava els fills i jo feia de mestre.

Ell feia la pregunta referint-se a Barcelona i jo l’aprofito per a traspassar-la al nostre context. Estimar Sant Cugat no és solament participar a la Festa de Tardor, del Ball del Vano, de Barraques o de la Festa Major, per exemple. Hi ha algunes coses més, al meu entendre.

Estimar Sant Cugat també és deixar el cotxe i venir al centre a descobrir els racons bonics que encara queden. És dur-te altre cop la bossa a casa quan el contenidor està ple. És trucar als voluminosos i esperar que arribin i no deixar la cadira vella al carrer. O bé, fer un volt per la deixalleria i descobrir la pulcritud, l’ordre i l’amabilitat que fan servir. A més, us podreu sorprendre amb curiositats que no us penseu pas. Sabíeu que recullen el pa dur? O que el vidre es separa segons si és transparent o de color? O que les llaunes...?

Estimar Sant Cugat també és ser amable amb el conductor que bada i no fer servir el clàxon a la primera. És no llençar la cigarreta encesa a terra, o millor no llençar-la de cap manera. És fer servir les papereres pel que són.
Estimar Sant Cugat podria ser passar-se per l’Oficina del Voluntariat i veure com està el projecte i si cal un cop de mà.

Hi ha tantes maners de dir-li a Sant Cugat que l’estimes!

Què, ens hi apuntem?