No ens queixem tant...

Diumenge 9 d’abril es va celebrar el Diumenge de Rams. Era dalt de l’escenari en què va pujar el mossèn per fer beneir les palmes i els palmons dels milers de santcugatencs que es van aplegar a la plaça d’Octavià, per poder fer la notícia corresponent.

No és que em sorprengués pel fet en si, sinó per la quantitat de gent que hi havia. Dalt de l’escenari vaig recordar tots els anys que jo, de petita, havia anat a beneir la palma. Érem pocs, la llotgeta i la zona de la Creu de Terme ni l’omplíem.

Fa anys que sé que Sant Cugat ha crescut molt i ha vingut molta gent a viure-hi, però va ser dalt de l’escenari quan em vaig adonar de la dimensió d’aquesta ciutat. Crec que mai havia vist la plaça d’Octavià tan plena de petits i grans.

Veure tanta gent, entre moltes altres coses, em fa pensar que Sant Cugat és un bon lloc per viure. És cert que els preus dels habitatges no són els que molts voldríem i que, possiblement, molta gent de la meva generació hagi de marxar a viure a un altre lloc més assequible. Ara bé, mentre visquem aquí, tinguem l’edat que tinguem, estaria bé que féssim una reflexió.

Està molt bé buscar millorar algunes coses de Sant Cugat, proposar, col·laborar i el que calgui, però crec que sempre des d’un punt de vista constructiu. No cal anar-nos queixant tot el dia a través dels diversos grups de Facebook que hi ha de Sant Cugat.

Crec que, entre altres, anar sumant queixes va en contra dels mateixos ciutadans. Amb això vull dir que, tantes reivindicacions sumades poden fer que queixes importants i que necessiten una ràpida solució, quedin camuflades. Sigui com sigui, sé que els de les queixes no són tots els veïns i veïnes: només cal mirar el resultat de l’observatori sociològic, en què el 90% dels santcugatencs diu estar satisfet de viure a Sant Cugat.