No pot ser. Cada matí el mateix

Jo, com molts altres sancugatencs, sóc dels que cada mati fa quilòmetres amb cotxe fins arribar al lloc de treball. I són els suficients per aprofitar el temps en el trajecte per sentir les notícies de Catalunya informació i encara em queden uns minuts per organitzar-me la part del dia que els demes s’encarregaran de desordenar-me poc després. Com que encara vaig una mica dormit i la majoria dels dies és ben fosc encara, és un moment propici per arribar a conclusions possiblement més transcendents que durant la resta del dia.

Suposo que no cal entrar en detalls quan a la meva organització personal, però hi ha quelcom que no correspon a aquesta i que sí m’ha cridat poderosament la atenció. Enmig la foscor i d’alguns cotxes que fan a diari el mateix recorregut que jo, cada matí sents parlar de dos temes que per recurrents comencen a fer-se pesats. La situació econòmica per la qual travessem, que estic segur que ja ho havíem endevinat tots i no calia dir-ho i ja no recordo quant temps fa que varen començar a parlar-ne els mitjans i no se perquè, però dona la sensació que cada dia pinta més fosc. L’altre és el futbol que aquest any sembla que hagin aconseguit que sigui omnipresent. Hi ha partits el dissabte, el diumenge a totes hores, fins i tot al matí. Deu ser que amb els horaris de la Formula 1 han descobert que publicitàriament els pot interessar el mercat asiàtic, també els dilluns i, a Europa, dimarts, dimecres i dijous. Ja no queden dies a la setmana.

Està clar que d’aquesta manera quasi és impossible no parlar sempre del mateix. A mi personalment m’agrada el futbol i tenim sort que el Barça ens alegra la vida, però en el món passen altres cosses i cal conèixer-les i valorar-les globalment. Quan arribo al final del recorregut i encara fosc, aturo el cotxe i no puc sinó tornar a pensar com cada dia. No pot ser, cada matí el mateix.