Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El pròxim 20 de novembre, el conjunt dels electors, estem cridats a les urnes per tal d’escollir unes noves cambres legislatives, Senat i Congrés, de les quals sortirà un nou President que confeccionarà el nou govern d’Espanya.
No negaré que la legislatura que ara tanquem ha estat molt dura en termes socials, laborals, polítics i econòmics, i que condicionarà els resultats electorals. Ha estat una legislatura plenament marcada per l’esclat de la major crisi economico-financera a àmbit mundial i pels seus terribles efectes que a tingut per a Europa en general i per a Espanya i Catalunya en particular.
Durant la legislatura, el govern socialista a fet front a:
1. L’esclat de la bombolla immobiliària, cultivada pel PP (1996-2004) amb l’aval de CiU, que ha tingut uns efectes devastadors per al “mercat de treball”;
2. l’enfonsament del sistema financer mundial i com això, posava en greu perill l’europeu, l’espanyol i el català;
3. la major restricció pressupostària que mai cap govern hagués imaginat que hauria de fer malgrat totes les reticències per part del govern Zapatero, això si, sense atacar a la sanitat, l’educació i a les prestacions socials;
4. els anomenats mercats que ens estan ensenyat la cara més dura de l’hegemònic sistema capitalista;
5. la demostració dels nocius efectes que té sobre l’economia real un alt nivell d’endeutament privat determinat per la bombolla immobiliària;
6. l’estratosfèrica irresponsabilitat política, en tots els àmbits i sentits, del Partit Popular i del seu candidat Mariano Rajoy, que tant han perjudicat a la imatge internacional d’Espanya.
Centrant-nos en Catalunya, veiem que durant els quatre últims anys la dreta catalana (CiU), imitant a la dreta espanyola (PP), va utilitzar grans dosis d’irresponsabilitat atacant a l’anterior govern i afirmant que ells ho solucionarien tot en un plis-plas donat que tot era culpa dels socialistes, de la seva nefasta gestió i de la seva falta de credibilitat.
Doncs bé, un any després, el govern dels millors de CiU no ha fet altra cosa que retallar l’Estat del benestar. Retallar allà on fa més mal: sanitat, educació i prestacions socials. Què vol fer el Conseller d’Empresa i Ocupació, a part de deixar en la cuneta a més de la meitat dels aturats catalans, quan afirma que aquests no trobaran mai més feina? Què pretén el Conseller de Sanitat amb afirmacions com: “la sanitat és un bé privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat...”?
El 20N ens hi juguem molt. Decidirem qui continuarà gestionant la crisi. Cal que recordem, en el seu conjunt, la tasca de govern del PSOE en els últims 8 anys i la comparem amb el que va significar els governs d’Aznar i d’en Rajoy. Tinguem molt clar què significa un govern anticatalanista del PP i un de plural com el del PSOE.
Valorem com retalla la dreta (CiU, PP) allà on governa i quines decisions prenem els socialistes. Segons els resultats electorals direm SÍ a les prioritats socials d’en Rubalcaba o avalarem les retallades d’en DuranRajoy.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
No negaré que la legislatura que ara tanquem ha estat molt dura en termes socials, laborals, polítics i econòmics, i que condicionarà els resultats electorals. Ha estat una legislatura plenament marcada per l’esclat de la major crisi economico-financera a àmbit mundial i pels seus terribles efectes que a tingut per a Europa en general i per a Espanya i Catalunya en particular.
Durant la legislatura, el govern socialista a fet front a:
1. L’esclat de la bombolla immobiliària, cultivada pel PP (1996-2004) amb l’aval de CiU, que ha tingut uns efectes devastadors per al “mercat de treball”;
2. l’enfonsament del sistema financer mundial i com això, posava en greu perill l’europeu, l’espanyol i el català;
3. la major restricció pressupostària que mai cap govern hagués imaginat que hauria de fer malgrat totes les reticències per part del govern Zapatero, això si, sense atacar a la sanitat, l’educació i a les prestacions socials;
4. els anomenats mercats que ens estan ensenyat la cara més dura de l’hegemònic sistema capitalista;
5. la demostració dels nocius efectes que té sobre l’economia real un alt nivell d’endeutament privat determinat per la bombolla immobiliària;
6. l’estratosfèrica irresponsabilitat política, en tots els àmbits i sentits, del Partit Popular i del seu candidat Mariano Rajoy, que tant han perjudicat a la imatge internacional d’Espanya.
Centrant-nos en Catalunya, veiem que durant els quatre últims anys la dreta catalana (CiU), imitant a la dreta espanyola (PP), va utilitzar grans dosis d’irresponsabilitat atacant a l’anterior govern i afirmant que ells ho solucionarien tot en un plis-plas donat que tot era culpa dels socialistes, de la seva nefasta gestió i de la seva falta de credibilitat.
Doncs bé, un any després, el govern dels millors de CiU no ha fet altra cosa que retallar l’Estat del benestar. Retallar allà on fa més mal: sanitat, educació i prestacions socials. Què vol fer el Conseller d’Empresa i Ocupació, a part de deixar en la cuneta a més de la meitat dels aturats catalans, quan afirma que aquests no trobaran mai més feina? Què pretén el Conseller de Sanitat amb afirmacions com: “la sanitat és un bé privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat...”?
El 20N ens hi juguem molt. Decidirem qui continuarà gestionant la crisi. Cal que recordem, en el seu conjunt, la tasca de govern del PSOE en els últims 8 anys i la comparem amb el que va significar els governs d’Aznar i d’en Rajoy. Tinguem molt clar què significa un govern anticatalanista del PP i un de plural com el del PSOE.
Valorem com retalla la dreta (CiU, PP) allà on governa i quines decisions prenem els socialistes. Segons els resultats electorals direm SÍ a les prioritats socials d’en Rubalcaba o avalarem les retallades d’en DuranRajoy.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
