No tenim por

Centenars de santcugatencs es van mobilitzar fent cinc minuts de silenci a la plaça de la Vila per condemnar l'acta terrorista del passat 17 d'agost on es va produir un atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona. Hores després fou reivindicat per Estat Islàmic mitjançant l'agència de notícies Amaq. Aquest atemptat forma part dels atemptats de Catalunya de 2017 juntament amb una explosió a Alcanar del dia abans i l'atemptat de Cambrils realitzat hores més tard.

Però, què volem dir quan diem, NO TENIM POR? La por és una emoció que serveix per avisar d'un possible perill, de fet permet que l'individu es pugui preparar per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa i així adaptar-nos millor al nostre entorn.

Però les cares de la gent a la Rambla de Barcelona no eren de por, eren de pànic. El trastorn de pànic és un trastorn psicològic en el qual la persona afectada presenta atacs sobtats de terror en absència d'un estímul extern desencadenant.
L'atropellament massiu i deliberat per part d'un grup de radicals és un estímul extern amb l'objectiu de generar terror i el consegüent pànic, potser fins i tot han aconseguit crear trastorns psicològics per la situació viscuda, però NO POR.

No tenim cap intenció d'adaptar-nos a un entorn terrorista on la violència passa per sobre del diàleg. Quan no hi ha arguments s'utilitza la violència, per això NO TENIM POR.

La violència l'utilitzen aquells que són incapaços de parlar i argumentar la seva posició, i violentament la volen imposar. I no tenim POR a la violència, perquè aquesta us fa dèbils.

Podeu generar pànic però no POR.