No tens pinta de ser arquitecta

Hi ha moltes situacions en què les dones acceptem accions o paraules inacceptables. De vegades sense ni adonar-nos-en. Per què a la taula d'un restaurant, si tu beus una copa de vi i la teva parella aigua, és a ell a qui li ofereixen el vi? Per què quan ve un tècnic a casa, es dirigeix més a l'home que a tu, per explicar el que passa? Per què quan et coneixen et diuen "No tens pinta de ser arquitecta"? Existeix una necessitat real d'una comunicació inclusiva. Una noció tant general, com desconeguda.

Breument, existeixen (entre altres tipus) dos estils comunicatius diferenciats: masculí i femení (que no té per què identificar-se amb home-dona), un més directe i objectiu i un altre més conciliador i empàtic. I, en comunicar-se amb un estil femení, cal estar alerta de no permetre cap mena de discriminació en cap situació comunicativa.

En un cas extrem, si neguem una invitació amb un estil femení com: "Ja quedarem algun dia" en comptes d'usar l'estil masculí amb un: "No. No vull quedar amb tu", no ens hem de sentir, per això, culpables si patim assetjament o ciberassetjament. Tot el contrari.

L'assetjament i discriminació comunicatius, lamentablement, són uns fets massa habituals entre nosaltres. Aturem-los. Tothom. Homes i dones. Però per fer-ho, primer ens n'hem d'adonar. Espero que aquestes línies aportin reflexió i canvi. Des de la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat sempre diem: "Juntes som més fortes i anem més lluny". Doncs això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.