Normalitzem!

És cert que la situació del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGBT) a l’Estat espanyol ha millorat molt en les últimes dècades. Però des del suïcidi del jove Alan que va sacsejar les consciències de tots i totes, les agressions per qüestions d’identitat sexual no han minvat. El passat mes de gener, només a Madrid es van registrar dotze agressions homofòbiques i transfòbiques, que també hem vist l'última setmana a Granada i a Santiago. Una realitat que resulta escruixidora i hem de contemplar en un context marcat per la invisibilitat de les agressions.

Segons les dades de la Federació Estatal LGBT (FELGBT), de totes les persones LGBT agredides, només un 10% arriben a denunciar l’agressió. En aquest escenari actuen la invisibilitat i la LGBTfòbia, i marquen el repte que hem d’enfrontar: acabar amb els delictes d’odi cap a les persones LGBT.

Sant Cugat va reaccionar després de la mort de l’Alan complint la Llei 11/2014 que garanteix els drets de la comunitat LGBT i preparant mesures per eradicar actituds discriminatòries. Segons les entitats en defensa dels drets LGBT, més de la meitat dels menors LGBT pateixen assetjament escolar. És a l’escola i durant l’adolescència que la LGBTfòbia és major i més perillosa. És quan les identitats vinculades al gènere són més febles i per assegurar-se s’aferren a estereotips hegemònics socialment. Els adolescents més dependents de l’aprovació dels altres busquen enfortir les seves fràgils identitats entre els seus iguals, i ho fan a partir de representacions ritualitzades dels rols sexuals, és a dir de la masculinitat extrema.

L’heteronormativitat i el masclisme dominant és estructural i es construeix políticomediàticament, també per la indústria cultural, i es reprodueix a l’escola. És una obligació de la nostra escola ajudar a equiparar la diferència de poder entre els nois i les noies que tenen l’hegemonia social i aquells que estan als marges. Hem de desnaturalitzar conceptes com gènere i sexe en tant que construccions culturals de normes que violenten a les persones que no participen de les mateixes. La responsabilitat és col·lectiva.

Avancem cap a una Llei per la Identitat de Gènere, que agilitzi els procediments de canvi de nom i sexe en els documents oficials. Una llei que acabi amb els tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de salut mental com a necessari per al reconeixement de la identitat de gènere. I garantir el dret dels menors d’edat a la identitat sexual. És un repte avançar cap a una Llei Integral Trans, una Llei d'igualtat social per les persones LGBT, i un pacte per una educació inclusiva i lliure d’assetjament.