Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Imaginem una balança. Per una banda, el PP té el rei. Un cap d’Estat molt influent i valorat en tasques diplomàtiques. A l’altre platet de la balança, hi ha un president de la República, escollit democràticament per la població. Un càrrec que podria ocupar un militant amb carrera i experiència dintre del PP. Perquè no Aznar? Aznar. Un home influent. Amic de Bush. Amic de Blair. Amic de grans empresaris. Cap on es decanta l’agulla?
El PP proclama la Tercera. Hauria plantejat un referèndum per bé de tots aquells que el demanaven. El PP, l’únic partit que, en un exercici de radicalitat democràtica, s’atreveix a convocar un referèndum sobre la monarquia. El fabulós PP millorat i ultrademòcrata. I que passaria amb l’esquerra? Aconseguir la República és la gran promesa, la gran fita dels partits d’esquerra i és la dreta qui ho fa realitat.
En qualsevol cas, amb la proclamació d’un nou model d’Estat, la mobilització només comença. Hem d’assumir que només serà el primer dia de la nova etapa en la construcció del model social en què volem viure. La caiguda de la monarquia només significaria un esglaó més que haurem de superar en la nostra particular lluita.
El PP proclama la Tercera. Hauria plantejat un referèndum per bé de tots aquells que el demanaven. El PP, l’únic partit que, en un exercici de radicalitat democràtica, s’atreveix a convocar un referèndum sobre la monarquia. El fabulós PP millorat i ultrademòcrata. I que passaria amb l’esquerra? Aconseguir la República és la gran promesa, la gran fita dels partits d’esquerra i és la dreta qui ho fa realitat.
En qualsevol cas, amb la proclamació d’un nou model d’Estat, la mobilització només comença. Hem d’assumir que només serà el primer dia de la nova etapa en la construcció del model social en què volem viure. La caiguda de la monarquia només significaria un esglaó més que haurem de superar en la nostra particular lluita.