O reciclem o paguem

Diuen d'en Groucho Marx, que quan algú li preguntava com estava, ell solia respondre "comparat amb què?". No sé si la llegenda és certa però encaixa perfectament amb el càustic sentit de l'humor del genial personatge. La pregunta retòrica d'en Groucho la ciència moderna l'ha batejada amb l'anglicisme "benchmarking" que ni més ni menys vol dir que la comparació és una eina útil per conèixer l'efecte real de qualsevol activitat.

La idea m'ha vingut al cap en llegir a la premsa local que la nostra ciutat és la segona ciutat catalana que més residus recicla, ni més ni menys que el 44,4% dels que generem. El titular inclou un exercici de benchmarking amb l'entorn català del qual sortim notablement ben parats. En aquest sentit podem dir que el got és mig ple...

Però si ampliem l'objectiu i estenem la comparació a l'entorn europeu en el qual ens integrem, o el mesurem en relació a l'objectiu de reciclatge que determina la Unió Europea o, anant una mica més enllà, comparem l'esforç que santcugatencs i santcugatenques realitzem per tal de minimitzar la brossa que va a parar a l'abocador amb la creixent ferida que els humans estem infligint al planeta, aleshores ens adonarem que anàvem errats i que el got és encara mig buit.

Malauradament són moltes les persones de totes les edats que no són conscients del valor d'un petit gest com ho és el de separar la matèria orgànica, els envasos, el paper, el vidre, ...i dipositar-los al contenidor adequat. O són també molts els qui ignoren la importància de dur els electrodomèstics a la deixalleria o a la botiga corresponent, de reciclar les piles, oli, bombetes...

Aquest és un mal que afecta gent de totes les edats i nivells culturals, menys excusable quan el nivell educatiu és més alt i més sorprenent quan els qui són incapaços de gestionar cívicament els seus residus són joves, dic sorprenent perquè el món que a poc a poc anem destruint serà més el seu món que no dels que ja tenim una certa edat, pel que es tracta d'una simple qüestió de supervivència.

Malgrat que tots tenim els mitjans al nostre abast per reciclar correctament, malgrat que és conegut que la salut del planeta depèn de la nostra capacitat de reduir a una xifra pròxima al zero la petjada que tots i cadascú de nosaltres hi deixem en forma de contaminació i consum de recursos no renovables i el reciclatge ni més ni menys és una actitud clau per aconseguir-ho, no ho fem prou bé.

És per això que la Unió Europea ha arribat a la conclusió que el futur immediat implica aplicar arreu el pagament per generació, és a dir, que pagarem pels residus que no reciclem. En alguns municipis catalans aquesta mesura ha donat resultats espectaculars en les xifres de reciclatge i ha provocat un canvi –obligat- en l'actitud de la gent. Espero que no trigui gaire a arribar a casa nostra.