Benvolgut amic, com ja t’he dit en privat, la teva carta és un atac personal que em dol. Puc entendre el desencís de moltes persones per la meva marxa i per ser un dels fundadors del partit d’arrel socialista Moviment d’Esquerres (MES), però no entenc que oblidis les milers d’hores de feina plegats. Tampoc entenc el trasllat a l’esfera personal d’una situació de separació (obligada per la traïció del PSC al seu esperit fundacional) política. Com saps, a l’assemblea local de l’estiu vaig dir que si no ampliàvem espais i candidatura caldria buscar un altre alcaldable. Vaig intentar fins al darrer moment que Moviment Catalunya (precursor amb NECAT de MES) pogués articular una nova candidatura àmplia amb el PSC i va ser denegat. Tant de bo en aquell moment hi hagués hagut interès a fer cartes al diari i treballar amb complicitats.
Trair no és votar en consciència allò que es creu. Així va ser el meu posicionament (marginal dins del PSC) al voltant del Dret a Decidir i de tot el procés del 9N. Tanmateix t’agraeixo la carta. Representa el final del dol mutu. Tenim camins separats, socialistes i d’esquerres, però separats. No m’utilitzis com a excusa de final de camí i de projecte del partit que representes, crec que l’adversari és altre. Ens veiem a les places i a les urnes.