Oasis a l’hivern

Jo vaig néixer a Sant Cugat, i he viscut sempre aquí

Ja fa temps que em sento dir que he viscut a una bombolla, un oasi, que no conec en primera persona la realitat social fora del poble i que l’ambient i les condicions socials de Sant Cugat no són representatives de la resta del país i molt menys de tot el territori nacional.

Sovint es diu que el món es veu diferent a Sant Cugat, les desgràcies i situacions alienes que es viuen en altres municipis aquí tenen caràcter més esporàdic i localitzat. Crec que si no fos coneixedora de la realitat no estaria escrivint aquestes línies, també crec que a Sant Cugat hi ha situacions igual de desfavorides que en altres indrets i que sovint s’obliden pel seu caràcter aïllat respecte la població.

Tot i així, estic d’acord que el nostre poble des de fa ja molts anys té unes característiques, condicions i circumstàncies socials que el diferencien en certa mesura d’altres municipis de Catalunya. I aquesta diferència també s’ha reflectit en la crisi econòmica que està patint el món global. Entenc que les repercussions i conseqüències de la crisi en certa mesura s’han atenuat al nostre municipi, ja que les condicions de partida eren més favorables que en altres indrets on ja la situació inicial era delicada.

Crec que la gestió municipal, les iniciatives públiques, la contractació pública, les ofertes públiques d’ocupació etc.. s’han reduït aquí molt menys que en altres municipis. En l’àmbit urbanístic, un dels més afectats per la crisi econòmica, hi ha hagut una davallada important en l'àmbit de projectes tant públics com privats. Tot i això, si mirem el web de l’Ajuntament trobem que consten a informació pública catorze instruments de planejament i gestió urbanística dels quals set han estat aprovats en el darrer trimestre de l’any. També és cert que hi han expedients oberts i actius de caràcter urbanístic com la implantació del Centre Decathlon i les sinergies que pugui aportar, el trasllat de les zones verdes etc., la implantació dels sistemes tecnològics per arribar a ser una smart city etc.. I tots els que s’han tancat al llarg de l’any donada la finalització de la seva execució.

No sé si totes aquestes dades suposen una certa reactivació del món urbanístic local o la menys afectació de la crisi al nostre poble, en tot cas, espero que el 2012 Sant Cugat es mantingui com l’oasi que sovint m’anomenen i es continuï planificant en aquesta direcció.

Segueix @Maria_NR a twitter

Més informació
 
Comentaris

Destaquem