Els ocells

He de confessar que no conec la vida dels ocells, sempre els he mirat com una part del paisatge, però, com moltes cases de Valldoreix, Mira-sol, Sant Cugat, bé, de tot el Vallès, a casa meva hi ha pins i són immensos i és clar també hi fan els nius, això vol dir que tenen famílies per alimentar. Estan molt ben distribuïts; en un mateix arbre, ordenats per zones, hi ha merles, garses, petits pits-roigs, tórtores i coloms comuns, entre d'altres. Normalment, s'entenen força bé i no es barallen pels pinyons, que recullen de terra quan maduren les pinyes.

Feia temps que una petita acumulació, com un bassal de closques de pinyons a sota d'un dels arbres, em tenia obsessionada perquè no hi trobava cap explicació i vaig començar a investigar. Mirant es va aclarir el misteri, unes merles pujaven i baixaven de l'arbre recollint els pinyons que després picaven amb cops de bec al tronc fins que s'obrien i podien treure el fruit, deixant caure les closques.

És freqüent veure coloms a dins dels forns i de les cafeteries que es passegen i piquen tranquil·lament les molles de pa de terra mentre la gent esmorza o berena, però, ara a l'estiu, que els establiments solen tenir les portes tancades per l'aire condicionat, jo pensava que aprofitaven el moment que entrava algú per colar-se, però, són més llestos del que pensem, senzillament s'esperen davant del vidre de la porta i com a la cova del conte d'Ali Baba i els quaranta lladres se'ls obre i no han de dir Abrete Sesamo ni res.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.