Olors

A Sant Cugat a banda de poder respirar l’airet de Collserola o de la marinada hi ha altres olors més desagradables que malauradament s’estan fent habituals en carrers i places, sobretot del centre, i en racons amagats i amb manca de llum. Per què hi ha carrers amb tant poca il·luminació? Per què alguns passos de vianants són tan foscos a les nits que els conductors tenen un ensurt quan algú els travessa? Però aquest darrer punt és tema d’un altre article. Em referia al fet que alguns carrers fan olor de pixum, però no de gossos -que també- a pixum de bèstia grossa, individus que aprofiten la foscor, o no, per pixar-se en una porta, en una entrada de garatge o d’un edifici d’habitatges, en un fanal, al costat d’un contenidor…

En aquesta societat en què tot és pèrmès i hi ha infraccions transparents, pixar-se al carrer es una agressió a la resta de veïns que surt barata, tot i el llistat de multes que preveu el nostre reglament municipal. Recordo un Sant Cugat que a l’hivern feia olor de llar de foc; a la primavera de camp i de ginesta; a l’estiu de blat, de camp, de l’hort; al setembre de vi… i el calendari olfactiu donava la volta. També feia olor de fems de bestiar, no hi havia casa sense porcs, gallines o conills. Però olor de pixums humans al carrer, no. Potser eren uns altres temps.