On és el talent en el #plestc?

El dilluns dia 20 de gener es va celebrar el primer ple de Sant Cugat (#plestc) i va resultar força animat. Com sempre hi va haver mocions polèmiques que van generar debat i una sèrie de reaccions impròpies en una institució mínimament seriosa.

No enumeraré totes les ximpleries que CiU, PSC, ICV i CUP van dir en la sessió plenària perquè no val la pena repetir semblant quantitat de bestieses. Però sí que vaig a remarcar el comportament del regidor de la CUP, Ignasi Bea. Va criticar a un company del Partit Popular per utilitzar paraules pròpies del món jurídic com "llibertinatge" i després va presumir de no haver sentit mai la paraula "nasciturus". Realment em va semblar patètica aquesta actitud supèrbia davant l'evidència de ser desconeixedor de la terminologia jurídica més bàsica. Per desgràcia aquesta és la tònica habitual entre els quatre partits polítics que he esmentat al principi d'aquest paràgraf.

Recentment he canviat la meva trajectòria professional cap al món del headhunting (caçador de talents directius) circumstància que m'ha portat a preguntar-me amb més freqüència si és possible trobar talent en la vida pública. Només cal estar uns pocs minuts en el ple de Sant Cugat per detectar la manca de competències per part de la majoria de regidors. Ja ho vaig dir a Twitter: "En el #plestc no se salva ni un partido, excepto el PP. Nivel bajísimo. En el sector privado cualquier concejal duraría 2 telediarios…". Conec perfectament als meus companys de partit i puc dir amb claredat que cadascú, amb el seu rol definit i el seu estil particular, aplica en la vida pública els coneixements i competències adquirides en la vida privada. D'això es tracta. Quan escolto a la resta de partits polítics l'únic que observo és complaença amb el desconeixement, i lloances cap a la falta de rigor i professionalitat dels seus companys. Sento tristesa veient que la majoria dels regidors tenen formació superior i experiència laboral en el sector privat, però un desenvolupament competencial pràcticament nul.

El famós headhunter Luis Conde deia en una entrevista que estava sorprès en veure que l'Administració pública no recorre a les grans firmes de "caçatalents" o "headhunting", tot el contrari que les empreses privades. No estaria malament que els partits polítics i el conjunt de l'ens públic, de tant en tant, demanessin aquesta ajuda, per evitar circs com el que cada tercer dilluns de mes hem de presenciar al #plestc.

 
Comentaris

Destaquem