Oportunitats

Vaig comprar llavors de menta, i, amb molta cura, les vaig plantar en un test, i, espera i espera i no sortia res, fins que passats uns dies una petita fulleta verda va emergir de la terra. Tothom em deia que aquestes fulletes no feien olor de menta, que ja les podia arrancar. Que segurament seria una planta oportunista que havia viatjat amb el vent o al bec d'algun ocell, i aprofitant la meva bona fe, i les regades diàries, s'estava transformant en una herbota. Ara me la miro i penso que les males llengües tenen raó, però com que encara no he descobert a quina espècia pertany... espero; potser a la primavera hi florirà una flor magnífica de molts colors i aleshores m'alegraré d'haver-li donat una oportunitat.

Les oportunitats són força escasses en la nostra societat. Som donats als judicis ràpids, jutgem a qualsevol persona per unes paraules o uns fets, que encara no han estat provats, els donem per vàlids perquè una majoria de gent (molts d'ells dels mitjans de comunicació) ens diuen que són certs, i ja hem encomanat el dubte de la veritat.

En els ulls d'un nen petit és fàcil endevinar el que és cert i el que no ho és, però a mesura que es va fent més gran li ensenyem a disfressar les seves emocions, no el deixem expressar amb paraules sinceres. A poc a poc, li mostrem el camí cap a dubtar de l'autenticitat de les coses i de les persones i el transformem en un descregut, i comença a entrar al món dels adults. Però jo, encara conservo la fe en la meva planta!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.