Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Si nosaltres que som més joves (o relativament joves) podem tenir certes dificultats amb els avenços tecnològics que creixen i es multipliquen a la velocitat d’una cursa de Fórmula 1, com penseu que viu la gent gran aquesta revolució i evolució constant si la majoria no tenen ni ordinador? Doncs ho viuen amb una gran impotència. I ganes de saber no els en falten, però no tots tenen mitjans, ni algú que els ho ensenyi. A més, les facilitats que tenen per aprendre no són les mateixes d’un adolescent de 14 anys.
I no es traca només d’una inquietud sense importància que ens podria dur a pensar “sap greu, no saben ni obrir un correu electrònic que han rebut amb una foto del seu nét”. No, no es tracta d’això.
La realitat és que avui hi ha administracions públiques, entitats d’estalvis, etc., que donen per fet que el conjunt de la societat pot accedir a un ordinador, que té Internet i que tot plegat ho domina, com s’acostuma a dir, a nivell d’usuari. Doncs completament fals.
Penseu que ja fa temps que hi ha informacions d’interès general, gestions o tràmits que només ens consta o podem fer via Internet.
Si la història continua així, no només seguiran marginant els nostres pares o avis si no que, a més, els estan complicant la seva existència. Algú realment ha pensat en la gent gran, algú s’ha posat a la seva pell, algú pot entendre que per a ells és un món absolutament desconegut?
La nostra supervivència comporta la nostra convivència amb les xarxes socials, Internet, etc., i amb les diferents eines que tenim a l’abast: les tauletes, els telèfons intel·ligents, els ordinadors, etc. Dic supervivència perquè o hi ets dins (t’agradi o no) o en poc temps pots quedar fora de part del mercat laboral i/o lluny de saber el que comenten a l’instant els nostres “amics”, i els amics dels amics...
Evidentment tampoc és necessari que els majors de 60-65 anys ho dominin absolutament tot, no cal que corrin tant com nosaltres, però és evident que necessiten uns mínims de formació. No els poden obviar. I el més important, cal facilitar-los l’accés a un ordinador i connexió a Internet. En cas contrari, si no hi ha recursos per a tot plegat, hauríem de fer una mica de marxa enrere i permetre que la nostra gent gran faci totes les seves gestions com sempre: personalment a la finestreta corresponent bé sigui d’un ajuntament o d’una entitat d’estalvis.
Segueix @josepmvalles a Twitter.
I no es traca només d’una inquietud sense importància que ens podria dur a pensar “sap greu, no saben ni obrir un correu electrònic que han rebut amb una foto del seu nét”. No, no es tracta d’això.
La realitat és que avui hi ha administracions públiques, entitats d’estalvis, etc., que donen per fet que el conjunt de la societat pot accedir a un ordinador, que té Internet i que tot plegat ho domina, com s’acostuma a dir, a nivell d’usuari. Doncs completament fals.
Penseu que ja fa temps que hi ha informacions d’interès general, gestions o tràmits que només ens consta o podem fer via Internet.
Si la història continua així, no només seguiran marginant els nostres pares o avis si no que, a més, els estan complicant la seva existència. Algú realment ha pensat en la gent gran, algú s’ha posat a la seva pell, algú pot entendre que per a ells és un món absolutament desconegut?
La nostra supervivència comporta la nostra convivència amb les xarxes socials, Internet, etc., i amb les diferents eines que tenim a l’abast: les tauletes, els telèfons intel·ligents, els ordinadors, etc. Dic supervivència perquè o hi ets dins (t’agradi o no) o en poc temps pots quedar fora de part del mercat laboral i/o lluny de saber el que comenten a l’instant els nostres “amics”, i els amics dels amics...
Evidentment tampoc és necessari que els majors de 60-65 anys ho dominin absolutament tot, no cal que corrin tant com nosaltres, però és evident que necessiten uns mínims de formació. No els poden obviar. I el més important, cal facilitar-los l’accés a un ordinador i connexió a Internet. En cas contrari, si no hi ha recursos per a tot plegat, hauríem de fer una mica de marxa enrere i permetre que la nostra gent gran faci totes les seves gestions com sempre: personalment a la finestreta corresponent bé sigui d’un ajuntament o d’una entitat d’estalvis.
Segueix @josepmvalles a Twitter.