Sóc dels que pensa que una democràcia real, i no pas el que tenim ara, passa forçosament per una major participació directa de la ciutadania. Ja s'entén que té dos elements bàsics: Per un costat, el ciutadà que s'ha d'implicar en la gestió del seu municipi i, per l'altra, l'administració que ha de dotar d'eines eficients i reals als qui vulguin invertir el seu temps en benefici de la comunitat.
Els primers, el poble no té per costum participar, i els pocs que ho fem, molts ja n'estem tips de perdre el temps en processos i consells que no porten enlloc. Els segons, l'Ajuntament ha de dotar de recursos aquest nou reglament per a què els seus òrgans, tot i que només siguin consultius, puguin participar i treballar quan ho creguin convenient. No pot ser allò de fer arribar l'acta de la reunió tres mesos més tard de la darrera i just dos dies abans de la següent, ni pot passar allò de convocar consells i no fer arribar la informació necessària prèviament per a poder-ho treballar amb antelació. Tampoc poden ser òrgans desconeguts per la població en general, sinó que han de ser eines properes, reals i transparents.
I doncs? Hi ha la voluntat de dedicar-hi tots aquests recursos i esforços? A més, cal tenir present que aquest nou reglament, si realment ens el creiem, ha d'anar acompanyat d'un nou funcionament intern. Tots i cadascun dels departaments l'han de tenir present i tenir clar que la participació és lenta, els ritmes dels de dins i els de fora són diferents i l'un no pot trepitjar l'altre. De fet, el reglament de participació no s'ha fet participatiu ni consultant als consells que hi ha hagut fins ara, la qual cosa que em desperta més recels que no pas alegries. Només espero dues coses, que l'Ajuntament demostri que vaig errat i que els de baix, el poble participi, l'obligui a complir el reglament i faci seva la ciutat.
Ja sabeu allò que diuen, només el poble salva al poble! i doncs, a què esperem?
Els primers, el poble no té per costum participar, i els pocs que ho fem, molts ja n'estem tips de perdre el temps en processos i consells que no porten enlloc. Els segons, l'Ajuntament ha de dotar de recursos aquest nou reglament per a què els seus òrgans, tot i que només siguin consultius, puguin participar i treballar quan ho creguin convenient. No pot ser allò de fer arribar l'acta de la reunió tres mesos més tard de la darrera i just dos dies abans de la següent, ni pot passar allò de convocar consells i no fer arribar la informació necessària prèviament per a poder-ho treballar amb antelació. Tampoc poden ser òrgans desconeguts per la població en general, sinó que han de ser eines properes, reals i transparents.
I doncs? Hi ha la voluntat de dedicar-hi tots aquests recursos i esforços? A més, cal tenir present que aquest nou reglament, si realment ens el creiem, ha d'anar acompanyat d'un nou funcionament intern. Tots i cadascun dels departaments l'han de tenir present i tenir clar que la participació és lenta, els ritmes dels de dins i els de fora són diferents i l'un no pot trepitjar l'altre. De fet, el reglament de participació no s'ha fet participatiu ni consultant als consells que hi ha hagut fins ara, la qual cosa que em desperta més recels que no pas alegries. Només espero dues coses, que l'Ajuntament demostri que vaig errat i que els de baix, el poble participi, l'obligui a complir el reglament i faci seva la ciutat.
Ja sabeu allò que diuen, només el poble salva al poble! i doncs, a què esperem?