Pell de ceba

La situació econòmica és difícil per a la gran majoria, però uns més que d’altres en paguen les conseqüències amb més cruesa. El nostre entorn més immediat ens protegeix sovint de conèixer situacions que moltes vegades, a través dels mitjans de comunicació o d’allò que algú ens explica, veiem llunyanes. Sabem que a la nostra ciutat, entitats com Càritas atén 380 famílies cada mes. Són persones amb nom i vides paral·leles a la nostra, però molts no les coneixem, són anònimes i, per tant, transparents. Hi podem pensar un dia, però el tràfec diari i les nostres dèries personals ens fan oblidar drames que tenim aquí mateix. Ens hem acostumat tant a rebre informació que una nova notícia negativa que afecta d’altres persones tapa l’anterior, i així una darrera l’altra i, tot plegat, ens converteix en personatges amb pell de ceba, endurits per una capa sobre l’altra. No és que això ens faci insensibles, sinó que la nostra sensibilitat, com tot en aquesta societat, dura molt poc. Cada vegada tot es viu amb menys intensitat i més de pressa, tot té una data de caducitat.