Pep Tugues i les caces de bruixes

Conec Pep Tugues des de fa molts anys. He seguit la seva trajectòria al capdavant de l'Auditori de Sant Cugat, on ha aconseguit fer d'aquest equipament cultural un referent a tot Catalunya. I ho ha aconseguit no tant a base de pressupost sinó de treball, d'esforç i de complicitats amb els agents del sector cultural. Això que dic no és una opinió, és un fet que ni tan sols els seus detractors es veuen amb cor de desmentir. Només cal repassar l'hemeroteca per veure els elogis que la programació de l'Auditori ha provocat a Sant Cugat i bastant més enllà. No és exagerat dir, doncs, que Pep Tugues té una sòlida reputació com a gestor cultural.

Una reputació que perilla des de dimarts al vespre quan tres col·lectius feministes van interrompre la presentació de la temporada de l'Auditori pujant a l'escenari, desplegant una pancarta i llegint un manifest. El manifest consistia en un conjunt d'acusacions greus, sense cap prova, i la petició de cessament del director de l'Auditori basant-se en aquelles acusacions no sustentades. A la pancarta es podia llegir "Aquesta programació inclou assetjament laboral", una afirmació enginyosa però difícil de defensar si es té en compte que l'única denúncia per assetjament laboral prové d'una persona que fa anys que no manté cap relació laboral amb l'Auditori, una denúncia, per cert, que va ser degudament investigada i arxivada, com s'explicarà tot seguit.

No és la meva intenció justificar cap pràctica que comporti assetjament laboral. Són uns fets greus i, com a tals, s'han de poder provar i, un cop demostrats, castigar. L'Administració Pública té mecanismes per fer-ho, com va fer l'Ajuntament de Sant Cugat en aquest cas, en què va obrir un expedient informatiu que va concloure que no hi havia hagut assetjament laboral però sí "males praxis en la gestió directiva de Recursos Humans", segons informa la publicació "El Cugatenc". Ara el nou Consistori ha decidit traslladar aquest expedient a la Diputació perquè el revisi i confirmi, o no, el seu tancament. Des del meu punt de vista, l'actuació de l'Administració ha estat correcta en el seu procediment, tant pel que fa a la gravetat de les acusacions com a la presumpció d'innocència de l'acusat. No veig per enlloc, doncs, en què es

Basen els autors del manifest per acusar l'antic equip de Govern de "còmplices i responsables de la situació".

Em sembla que qui va patir una clara situació d'assetjament laboral dimarts passat va ser Pep Tugues, a qui se li va fer un escarni davant de tot el sector cultural sense, insisteixo, aportar cap mena de prova. No em sembla justa la impunitat amb què poden actuar certs col·lectius sense que ningú es vegi amb cor de demanar-los comptes. En nom d'un bé superior aquests col·lectius s'arroguen una superioritat moral que creuen que els legitima per destruir la reputació professional de qualsevol que es posin entre cella i cella. Hi ha alguna gent d'aquest país que porta un inquisidor dins seu i no se n'adona.