La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua. És un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins d'altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació. S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les mancances dels altres i les injustícies socials afavorint els més pobres o més necessitats. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les associacions i similars.
Des de la visió esportiva, aquesta solidaritat en el moment del torneig d’estiu pren la màxima expressió, ja que tothom d'una forma o una altra participa ajudant a que aquest esdeveniment es pugui realitzar. A més és un moment en què la participació esportiva, encara que amb un punt de competitivitat, agafa el màxim esplendor de joc i de participació, no sols amb el propi club sinó també envers als altres que venen a jugar el torneig.
És en aquest últim punt en el que vull fer especial menció, ja que és el més rellevant, l'atenció que fem dels altres equips i l’atenció que posem tots perquè surti tot força bé. És un moment que sembla que es relaxa la tensió d'una llarga temporada i que ara el que més ens preocupa és passar-ho bé, no negaré que el resultat també. No en va la majoria d’esports tenen el punt de competició, però sembla com si això quedés en un segon pla.
La reflexió és, i per què no podem fer el mateix amb les nostres vides i ser una mica mes solidaris amb tot el que ens envolta? per què hem d'estar constantment competint, amb no se sap ben bé amb què ni amb qui però actuant de forma molt egoista? Per què no podem fer que una mica d’aquest sentiment de solidaritat que ens envaeix en el torneig d’estiu, ho faci en la nostra vida de forma general?
L'esport és solidari; l'esport és generós, en l'esforç i en la comunió amb el nostre cos. Perquè aquesta generositat no podem traslladar-la de forma més normal a la vida i expressar un punt més de solidaritat, no tot han de ser presses per “guanyar”, no tot ha de ser arribar el primer, no tot ha de ser trepitjar al que sigui per estar per damunt de la resta.
Perquè no podem fer que tot l’any sigui torneig d’estiu? Bon Torneig a tots.
Des de la visió esportiva, aquesta solidaritat en el moment del torneig d’estiu pren la màxima expressió, ja que tothom d'una forma o una altra participa ajudant a que aquest esdeveniment es pugui realitzar. A més és un moment en què la participació esportiva, encara que amb un punt de competitivitat, agafa el màxim esplendor de joc i de participació, no sols amb el propi club sinó també envers als altres que venen a jugar el torneig.
És en aquest últim punt en el que vull fer especial menció, ja que és el més rellevant, l'atenció que fem dels altres equips i l’atenció que posem tots perquè surti tot força bé. És un moment que sembla que es relaxa la tensió d'una llarga temporada i que ara el que més ens preocupa és passar-ho bé, no negaré que el resultat també. No en va la majoria d’esports tenen el punt de competició, però sembla com si això quedés en un segon pla.
La reflexió és, i per què no podem fer el mateix amb les nostres vides i ser una mica mes solidaris amb tot el que ens envolta? per què hem d'estar constantment competint, amb no se sap ben bé amb què ni amb qui però actuant de forma molt egoista? Per què no podem fer que una mica d’aquest sentiment de solidaritat que ens envaeix en el torneig d’estiu, ho faci en la nostra vida de forma general?
L'esport és solidari; l'esport és generós, en l'esforç i en la comunió amb el nostre cos. Perquè aquesta generositat no podem traslladar-la de forma més normal a la vida i expressar un punt més de solidaritat, no tot han de ser presses per “guanyar”, no tot ha de ser arribar el primer, no tot ha de ser trepitjar al que sigui per estar per damunt de la resta.
Perquè no podem fer que tot l’any sigui torneig d’estiu? Bon Torneig a tots.