El Nadal és la concentració embafadora i descarada dels tòpics i típics de la nostra societat: capitalisme i patriarcat en la seva màxima potència. Però nosaltres som tan moderns i avançats! Això passava abans, quan les àvies no treballaven i els avis eren els únics breadwinners de la família. Ara tenim plans d’igualtat i aquestes coses. Però que la nena no torni més tard de les 12, i res d’anar amb aquesta faldilla.
Com que som una societat feminista aquestes preguntes no es convertiran en respostes binàriament masclistes, oi?: Qui cuina aquests dies per a tota la família? Qui pensa els àpats i la logística de la compra? Farem els mateixos regals als petits i a les petites? Quin rol tenen les noies dels anuncis de perfums a la TV? Qui s’aixeca a mig àpat quan falta alguna cosa? Hi haurà bromes masclistes durant els dinars? En serem còmplices?
Cansades, haurem de tornar a recuperar una frase d’Angela Davis que diu això tan simple i complex alhora de “El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones”. La tasca per Nadal es torna més feixuga, i ens obliga a prendre insistentment aquesta frase com un mantra. No callarem ni restarem passives davant de comentaris i actituds masclistes, ni a la nostra família ni enlloc. Serem expertes en crear debat als dinars de Nadal, tindrem tècniques de relaxació pròpies per no clavar una ganivetada al tiet desvergonyidament masclista, serem còmplices de la mare, la germana, la tieta (...)quan obrim la boca, per elles i per tothom.
Serem unes pesades fins que es desmunti l’engranatge i tornem a començar. I tu, què faràs per Nadal? Jo, feminisme radical!