Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Avui no parlaré de Sant Cugat. Avui marxo a Sant Joan Despí per parlar de TV3 i del cops de matxet que rep últimament de tots costats la televisió pública catalana. Recordeu allò de “TV3, la teva”? Doncs ara “la teva” és un conglomerat de canals que va més enllà d’una televisió generalista, uns dibuixos animats i un parell de reportatges per a culturetes. Parlem de TV3, 33, Súper3-3XL, 3-24 i Esport3 (TVC per abreviar). Sense contar el canal internacional ni el d’alta definició, tenim 6 canals de temàtica molt variada amb una cosa en comú: la vocació de servei públic. És a dir, no cal fer negoci.
Des que Mònica Terribas va assumir la direcció de TVC no s’ha contractat a ningú, s’ha reduït el pressupost tres vegades i els ingressos en publicitat han baixat significativament. Només en els darrers dos anys s’han perdut uns 100 milions d’ingressos. Això no és nou. Un munt d’empreses i administracions estan empetitint-se i TVC no s’ha salvat de la purga. Ens quedarem sense futbol en català? Sense Esport3? Sense Formula 1? Sense sèries nord-americanes? Encara no se sap del tot com es distribuirà el 13% de reducció del pressupost que els dóna la Generalitat però algú n’haurà de sortir malparat.
Vaig tenir el privilegi de tenir la Mònica Terribas de professora a la universitat abans que la nomenessin cap de TVC. A classe sempre defensava els mitjans públics catalans amb l’energia (i mala llet si cal) que la caracteritzen. Ho feia per dos motius. El primer crear un imaginari col·lectiu ampli i divers en català. Això va des del el mític “Sue Ellen ets un pendó” fins els Pingüins de Madagascar passant per un entreteniment i divulgació de qualitat que ens ha donat joies com Afers Exteriors, Polònia, El Convidat o 30 minuts per posar exemples coneguts. La segona raó per la qual TVC és crucial és perquè ha creat al seu voltant una indústria audiovisual molt potent i que nodreix no només la televisió catalana sinó l’espanyola i fins i tot l’americana ( el cas de Polseres Vermelles). Empreses com Mediapró, el Terrat, Gestmusic han nascut al voltant de TVC i ara són gegants del sector.
Jo no vull ser malpensat. No vull creure que els somnis humits del comte de Godó han acabat traslladant-se a l’agenda del Govern de la Generalitat. Com deia abans vull pensar que és fruit de la crisi dels collons (ara no estem en horari infantil i puc dir paraules gruixudes). Vull pensar que allò que deia Duran Lleida de que han guanyat “malgrat TV3” va ser un deliri provocat pel cava, l’eufòria i la llum del gas.
També vull pensar que Mónica Terribas seguirà capitanejant el vaixell i sortejant les onades. Fins ara ho ha fet prou bé. Només cal recordar que la televisió pública catalana és líder d’audiència. Eh, i sense el Cuco, sense Mamachichos, sense Germans Grans i sense Dones, homes i viceversa. Líders malgrat les retallades. Líders malgrat el sensacionalisme. Líders malgrat els atacs dels grans grups de comunicació. No sé vosaltres però jo estic molt orgullós de la nostra televisió publica i sí canvia que ho faci com fins ara: a millor.
I per cert, la retallada pressupostària és de 40 milions. Amb menys d’un dia de dèficit fiscal ni tan sols ho hauríem de plantejar. Però això és una altra història...
Segueix @jrarmadas al Twitter
Des que Mònica Terribas va assumir la direcció de TVC no s’ha contractat a ningú, s’ha reduït el pressupost tres vegades i els ingressos en publicitat han baixat significativament. Només en els darrers dos anys s’han perdut uns 100 milions d’ingressos. Això no és nou. Un munt d’empreses i administracions estan empetitint-se i TVC no s’ha salvat de la purga. Ens quedarem sense futbol en català? Sense Esport3? Sense Formula 1? Sense sèries nord-americanes? Encara no se sap del tot com es distribuirà el 13% de reducció del pressupost que els dóna la Generalitat però algú n’haurà de sortir malparat.
Vaig tenir el privilegi de tenir la Mònica Terribas de professora a la universitat abans que la nomenessin cap de TVC. A classe sempre defensava els mitjans públics catalans amb l’energia (i mala llet si cal) que la caracteritzen. Ho feia per dos motius. El primer crear un imaginari col·lectiu ampli i divers en català. Això va des del el mític “Sue Ellen ets un pendó” fins els Pingüins de Madagascar passant per un entreteniment i divulgació de qualitat que ens ha donat joies com Afers Exteriors, Polònia, El Convidat o 30 minuts per posar exemples coneguts. La segona raó per la qual TVC és crucial és perquè ha creat al seu voltant una indústria audiovisual molt potent i que nodreix no només la televisió catalana sinó l’espanyola i fins i tot l’americana ( el cas de Polseres Vermelles). Empreses com Mediapró, el Terrat, Gestmusic han nascut al voltant de TVC i ara són gegants del sector.
Jo no vull ser malpensat. No vull creure que els somnis humits del comte de Godó han acabat traslladant-se a l’agenda del Govern de la Generalitat. Com deia abans vull pensar que és fruit de la crisi dels collons (ara no estem en horari infantil i puc dir paraules gruixudes). Vull pensar que allò que deia Duran Lleida de que han guanyat “malgrat TV3” va ser un deliri provocat pel cava, l’eufòria i la llum del gas.
També vull pensar que Mónica Terribas seguirà capitanejant el vaixell i sortejant les onades. Fins ara ho ha fet prou bé. Només cal recordar que la televisió pública catalana és líder d’audiència. Eh, i sense el Cuco, sense Mamachichos, sense Germans Grans i sense Dones, homes i viceversa. Líders malgrat les retallades. Líders malgrat el sensacionalisme. Líders malgrat els atacs dels grans grups de comunicació. No sé vosaltres però jo estic molt orgullós de la nostra televisió publica i sí canvia que ho faci com fins ara: a millor.
I per cert, la retallada pressupostària és de 40 milions. Amb menys d’un dia de dèficit fiscal ni tan sols ho hauríem de plantejar. Però això és una altra història...
Segueix @jrarmadas al Twitter
