Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa uns dies l’Ajuntament va posar en marxa una càmara de videovigilància a l’estació de la Floresta, que se suma a les que ja hi ha al centre de Sant Cugat. No parlaré de la utilitat de la videovigilància per lluitar contra la delinqüència, ni de la violació de la intimitat que suposa, ni de qui s’encarrega de gestionar aquests serveis… Per tot això, us recomano llegir a la professora de la UOC Gemma Galdon, que ha realitzat la tesis doctoral sobre el tema. Resumidament, “l’evidència científica ha demostrat repetidament la incapacitat de les càmeres per complir les expectatives de seguretat i eficiència … [+] que se’ls hi atribueixen”. També apunta que la proliferació de càmares és, en part, una estratègia política de governs locals per fer-se valdre i demostrar la seva lluita contra la seguretat.
Però no volia parlar d’això. Segons diu en una entrevista al Diari de Sant Cugat el cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, el motiu de posar videovigilància a la Floresta és que “s’ha produït algun fet delictiu”. Em sembla fantàstic. És més: des d’aquí animo a Escarré a extendre aquesta estratègia en d’altres zones de la ciutat on es podrien arribar a produir delictes. La meva proposta seria l’Ajuntament. Ja que el govern local apunta amb el dit (i la càmara) a quines zones de la ciutat es concentren delinqüents o es cometen actes criminals; jo també proposo com a ciutadà que els santcugatencs puguem controlar què passa al nostre consistori i què fan els nostres servidors públics. No ho dic, no em malinterpreteu, perquè acusi a l’Ajuntament de pràctiques il·legals. Ni molt menys: no hi ha cap procés obert contra res i tot sembla net, més enllà d’un correu electrònic que suposadament vincula la construcció del Pav-3 amb el Cas Palau i Fèlix Millet. Per alguna cosa és l’ens local més transparent de l’estat (Sabadell continua al top 3?).
Però tot i que l’Ajuntament santcugatenc no té draps bruts, la classe política catalana i espanyola viu dia rere dia noves imputacions i escàndols de corrupció. S’està descobrint com funciona una casta basada en el clientelisme típic de la màfia. Més del 90% de la població desconfia dels polítics i els partits. Hi ha centenars de ‘servidors públics’ imputats. I no ho podem amagar, bona part de la corrupció s’ha produït a nivell local: els ajuntaments havien d’assumir serveis socials que no tocaven i una de les poques maneres per tal d’aconseguir fons era a través de l’urbanisme, ja que és competència municipal. I un dels principals focus de corrupció és precisament l’urbanisme.
Per tot això, proposo instal·lar càmares a l’Ajuntament (i a totes les institucions), perquè la classe política ja no és innocent fins que es demostra el contrari. Sinó culpable fins que es demostri que és innocent (no ho dic jo, ho diu l’enquesta de Metroscopia que apunta que un 95% de la població creu que els partits polítics amparen i protegeixen la corrupció). La gent està indignadíssima. I a mi no m’agrada veure com polítics van apuntant amb el dit focus de criminalitat sense adonar-se que potser on ells són, és on hi ha més delinqüència.
PD: No em puc estar de dir que si la regeneració democràtica ha de venir d’una cimera entre els agents protagonistes de la corrupció dels últims trenta anys, no cal que s’hi esforcin.
Segueix @bernatbella a Twitter
Però no volia parlar d’això. Segons diu en una entrevista al Diari de Sant Cugat el cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, el motiu de posar videovigilància a la Floresta és que “s’ha produït algun fet delictiu”. Em sembla fantàstic. És més: des d’aquí animo a Escarré a extendre aquesta estratègia en d’altres zones de la ciutat on es podrien arribar a produir delictes. La meva proposta seria l’Ajuntament. Ja que el govern local apunta amb el dit (i la càmara) a quines zones de la ciutat es concentren delinqüents o es cometen actes criminals; jo també proposo com a ciutadà que els santcugatencs puguem controlar què passa al nostre consistori i què fan els nostres servidors públics. No ho dic, no em malinterpreteu, perquè acusi a l’Ajuntament de pràctiques il·legals. Ni molt menys: no hi ha cap procés obert contra res i tot sembla net, més enllà d’un correu electrònic que suposadament vincula la construcció del Pav-3 amb el Cas Palau i Fèlix Millet. Per alguna cosa és l’ens local més transparent de l’estat (Sabadell continua al top 3?).
Però tot i que l’Ajuntament santcugatenc no té draps bruts, la classe política catalana i espanyola viu dia rere dia noves imputacions i escàndols de corrupció. S’està descobrint com funciona una casta basada en el clientelisme típic de la màfia. Més del 90% de la població desconfia dels polítics i els partits. Hi ha centenars de ‘servidors públics’ imputats. I no ho podem amagar, bona part de la corrupció s’ha produït a nivell local: els ajuntaments havien d’assumir serveis socials que no tocaven i una de les poques maneres per tal d’aconseguir fons era a través de l’urbanisme, ja que és competència municipal. I un dels principals focus de corrupció és precisament l’urbanisme.
Per tot això, proposo instal·lar càmares a l’Ajuntament (i a totes les institucions), perquè la classe política ja no és innocent fins que es demostra el contrari. Sinó culpable fins que es demostri que és innocent (no ho dic jo, ho diu l’enquesta de Metroscopia que apunta que un 95% de la població creu que els partits polítics amparen i protegeixen la corrupció). La gent està indignadíssima. I a mi no m’agrada veure com polítics van apuntant amb el dit focus de criminalitat sense adonar-se que potser on ells són, és on hi ha més delinqüència.
PD: No em puc estar de dir que si la regeneració democràtica ha de venir d’una cimera entre els agents protagonistes de la corrupció dels últims trenta anys, no cal que s’hi esforcin.
Segueix @bernatbella a Twitter
