Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Llei de Demarcació i Planta Judicial de 1988 que regula els criteris per a l’establiment partits judicials (territoris mínims per a l’assignació de jutjats) parteix d’una ratio bàsica de 25.000 habitants per òrgan judicial. També indica la conveniència de no crear partits amb menys de dos jutjats. Això implica un requisit mínim de 50.000 habitants per a la constitució d’un partit judicial (amb dos jutjats) si bé en el cas excepcional d’un partit que tingui un sol jutjat, caldrien només 25.000 habitants.
Partint d’aquest criteri, i tenint en compte que Sant Cugat a l’any 2009 tenia 81.722 habitants i es preveu un creixement màxim de fins a 91.336 habitants per a l’any 2019, seria lògic afirmar la procedència de la immediata constitució del Partit judicial de Sant Cugat fins i tot amb tres jutjats.
No obstant, la decisió sobre l’establiment i constitució d’un partit es fonamenta en altres criteris, que en la mesura del possible han de tenir un caràcter objectiu i imparcial. Així, i si bé la constitució d’un partit judicial obeeix com a factor principal a les necessitats de la població a la qual es presta el servei de la justícia, les condicions bàsiques per considerar la viabilitat d’un partit judicial serien: (i) població empadronada, (ii) càrrega de treball real i potencial, (iii) consideració de les distàncies, temps i serveis públics per als de desplaçaments des dels llocs de residència dels usuaris (iv) organització territorial de Catalunya, (v) recursos financers i, (vi) organització racional de l’Administració de Justícia.
És evident la manca d’objectivitat i possible discrecionalitat en alguns dels criteris descrits que utilitzen termes tan imprecisos com “organització racional” o “consideració de distàncies”.
Suposo que aquest és el motiu pel qual a data d’avui, i malgrat que els Jutjats de Rubí encapçalen la llista de jutjats col·lapsats de l’Estat, Sant Cugat no té Jutjats. Entenc que aquesta mancança constitueix un perjudici greu per la ciutadania alhora que afecta al teixit econòmic de Sant Cugat que recordem té una base terciària important. El fet que les empreses s’hagin de desplaçar per defensar els seus drets pot esdevenir un factor a tenir en compte per a plantejar-se el seu establiment al municipi. Per això, potser caldria examinar si la càrrega de treball, els recursos financers i les previsions de creixement del municipi no constituirien fets decisius que aclaririen i evitarien les possibles imprecisions.
Partint d’aquest criteri, i tenint en compte que Sant Cugat a l’any 2009 tenia 81.722 habitants i es preveu un creixement màxim de fins a 91.336 habitants per a l’any 2019, seria lògic afirmar la procedència de la immediata constitució del Partit judicial de Sant Cugat fins i tot amb tres jutjats.
No obstant, la decisió sobre l’establiment i constitució d’un partit es fonamenta en altres criteris, que en la mesura del possible han de tenir un caràcter objectiu i imparcial. Així, i si bé la constitució d’un partit judicial obeeix com a factor principal a les necessitats de la població a la qual es presta el servei de la justícia, les condicions bàsiques per considerar la viabilitat d’un partit judicial serien: (i) població empadronada, (ii) càrrega de treball real i potencial, (iii) consideració de les distàncies, temps i serveis públics per als de desplaçaments des dels llocs de residència dels usuaris (iv) organització territorial de Catalunya, (v) recursos financers i, (vi) organització racional de l’Administració de Justícia.
És evident la manca d’objectivitat i possible discrecionalitat en alguns dels criteris descrits que utilitzen termes tan imprecisos com “organització racional” o “consideració de distàncies”.
Suposo que aquest és el motiu pel qual a data d’avui, i malgrat que els Jutjats de Rubí encapçalen la llista de jutjats col·lapsats de l’Estat, Sant Cugat no té Jutjats. Entenc que aquesta mancança constitueix un perjudici greu per la ciutadania alhora que afecta al teixit econòmic de Sant Cugat que recordem té una base terciària important. El fet que les empreses s’hagin de desplaçar per defensar els seus drets pot esdevenir un factor a tenir en compte per a plantejar-se el seu establiment al municipi. Per això, potser caldria examinar si la càrrega de treball, els recursos financers i les previsions de creixement del municipi no constituirien fets decisius que aclaririen i evitarien les possibles imprecisions.