Tota persona que ens deixa és digne de ser recordada per uns o altres motius; ens deixen records, moments viscuts, experiències.
Aquest mes d'agost, com tots els mesos de l'any, han mort santcugatencs o persones molt vinculades a la nostra ciutat, però aquest darrer mes ens han deixat com a mínim quatre persones que tenien una certa dimensió pública.
Si seguim l'ordre necrològic dels traspassos, hem de parlar primer de Mercè Viñas i Trueta, que ens va deixar l'11 d'agost. Nascuda l'any 1921 i mare de tres fills, havia estat la dona de l'empresari Miquel Samaranch i Amat. Ella i el seu marit van estar vinculats a Sant Cugat des del moment en què van adquirir als anys cinquanta la manufactura de la Casa Aymat que després és convertiria en l'Escola Catalana del Tapís.
El 13 d'agost ens va deixar, a l'edat de 64 anys, el florestà Josep Maria Mas i Aragay, més conegut com en Pep Mas. Home molt actiu a la Floresta, havia format part de l'Associació de Veïns, col·laborava amb el Casal de la Gent Gran, amb l'entitat cultural l'Ocell Radiant, era intèrpret dels Pastorets de la Floresta i també estava vinculat al Club d'Escacs Sant Cugat.
El 18 d'agost va morir la soprano santcugatenca Núria Serraïma, nascuda a Barcelona l'any 1961. Es va dedicar a la docència des de feia més de 20 anys impartint les assignatures d'Història, Música, Història de la música i Cinema. També va ser directora titular dels cors infantils del CEIP Pins del Vallès i de La Pinya. Una persona molt vinculada a Sant Cugat.
I aquesta setmana, el dilluns 29 d'agost, ha mort l'artista Josep Grau-Garriga. Va néixer a Sant Cugat l'any 1929 i va morir a Angers, localitat francesa on vivia actualment. Considerat com el renovador del tapís contemporani, la seva mort ha estat notícia en centenars de mitjans de comunicació d'arreu. Aquests dies ja es pot visitar una exposició sobre la seva obra a Canals Galeria d'Art i, a partir del dia 15 de setembre, una segona a la Casa Aymat, Sant Cugat.
Cap de les quatre morts són bones notícies. Tots han deixat petjades inesborrables i seran recordats.
Descanseu en pau i moltes gràcies per la feina feta.
Segueix @josepmvalles al Twitter
Aquest mes d'agost, com tots els mesos de l'any, han mort santcugatencs o persones molt vinculades a la nostra ciutat, però aquest darrer mes ens han deixat com a mínim quatre persones que tenien una certa dimensió pública.
Si seguim l'ordre necrològic dels traspassos, hem de parlar primer de Mercè Viñas i Trueta, que ens va deixar l'11 d'agost. Nascuda l'any 1921 i mare de tres fills, havia estat la dona de l'empresari Miquel Samaranch i Amat. Ella i el seu marit van estar vinculats a Sant Cugat des del moment en què van adquirir als anys cinquanta la manufactura de la Casa Aymat que després és convertiria en l'Escola Catalana del Tapís.
El 13 d'agost ens va deixar, a l'edat de 64 anys, el florestà Josep Maria Mas i Aragay, més conegut com en Pep Mas. Home molt actiu a la Floresta, havia format part de l'Associació de Veïns, col·laborava amb el Casal de la Gent Gran, amb l'entitat cultural l'Ocell Radiant, era intèrpret dels Pastorets de la Floresta i també estava vinculat al Club d'Escacs Sant Cugat.
El 18 d'agost va morir la soprano santcugatenca Núria Serraïma, nascuda a Barcelona l'any 1961. Es va dedicar a la docència des de feia més de 20 anys impartint les assignatures d'Història, Música, Història de la música i Cinema. També va ser directora titular dels cors infantils del CEIP Pins del Vallès i de La Pinya. Una persona molt vinculada a Sant Cugat.
I aquesta setmana, el dilluns 29 d'agost, ha mort l'artista Josep Grau-Garriga. Va néixer a Sant Cugat l'any 1929 i va morir a Angers, localitat francesa on vivia actualment. Considerat com el renovador del tapís contemporani, la seva mort ha estat notícia en centenars de mitjans de comunicació d'arreu. Aquests dies ja es pot visitar una exposició sobre la seva obra a Canals Galeria d'Art i, a partir del dia 15 de setembre, una segona a la Casa Aymat, Sant Cugat.
Cap de les quatre morts són bones notícies. Tots han deixat petjades inesborrables i seran recordats.
Descanseu en pau i moltes gràcies per la feina feta.
Segueix @josepmvalles al Twitter