Pere Pi, el darrer guerriller de Valldoreix

Pere Pi va ser una persona molt activa fins als darrers dies de la seva vida, escrivia regularment al seu blog "El eterno descontento" sempre amb un esperit molt crític, un blog que compta amb 2.619 entrades. Segurament era un dels blogaires de més edat de la xarxa. La seva vida professional es va desenvolupar al món de la banca, arribant a ser director bancari. Va entrar amb 13 anys al Banc de Granollers, el 1935 va ser absorbit pel Banc Hispano Colonial i el 1952 un altre cop absorbit pel Banco Central.

L'any 1937, en plena Guerra Civil, amb 17 anys es va afiliar, al costat de la seva colla d'amics, a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) de Granollers. El mateix any va estar al camp d'instrucció militar del golf de Pins del Vallès (Sant Cugat).

L'any 1938, es va allistar voluntari a l'Exèrcit Popular, incorporant-se a la Caserna Francesc Macià, a Horta, a les Llars Mundet. Va ser seleccionat per a formar part de l'Exèrcit Guerriller i el van traslladar a Valldoreix.

A la Caserna de l'Escola d'Especialistes o Escola de Guerrillers, que estava situada al Casino de Valldoreix, va fer la instrucció com a guerriller durant uns dos mesos. En els boscos, els camps i els camins de Valldoreix s'ensinistrava els voluntaris en la guerra de guerrilles, s'ensenyava com fer volar un pont o un tren, com fer sabotatges, etc.

Els instructors de l'Escola de Guerrillers de Valldoreix eren majoritàriament russos, alguns d'ells veterans de la Gran Guerra (1914-1918), però també hi havia guerrillers espanyols que havien estat al front d'Andalusia.

En finalitzar la formació com a guerrillers i abans d'incorporar-se a la 236 Brigada Mixta es va fer una festa de comiat a Valldoreix. Entre altres esdeveniments es va organitzar un ball on assistiren un grup de noies de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ), (1937-1939). Aquesta Aliança estava formada principalment per noies de les JSUC, de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, d'Estat Català, de les Joventuts Socialistes i d'Izquierda Republicana.

La coordinadora de la festa i secretària de l'ANDJ era Teresa Pàmies Bertran (1919-2012), membre del Comitè Central de les JSUC i filla del dirigent del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Tomàs Pàmies Pla (1889-1966).

La 236 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular, havia estat creada al febrer de 1938 com a unitat guerrillera de la 75 Divisió. La 236 Brigada estava en aquells moments a Coll de Nargó. D'allà el van traslladar, l'agost de 1938 a l'Estat Major de la Divisió, com a escrivent, assolint el grau de Sergent amb 18 anys. Va estar voltant per Guissona, Concavella i la Baronia de Rialp. Participà en l'evacuació de les Brigades Internacionals. Va ser cridat a files per incorporar-se a l'Exèrcit de la República i declarat pròfug per primer cop.

Va marxar a França amb l'exèrcit Popular i va estar internat als camps de concentració de Saint Cyprien, de Barcarès i de Moumelon-de-Grand. L'agost de 1939 va retornar a Espanya per Fuenterrabia, ingressant al camp de concentració de Deusto i formant part d'un batalló de treballadors, on passà quasi un any. Mentrestant va ser declarat pròfug un altre cop, donat que l'ajuntament de Montornès del Vallès no el localitzava per a prestar el servei militar com a soldat de la lleva de 1941. Un cop tornat a casa, a finals de 1941 va ser cridat a files per fer el servei militar a Tetuan.

Amb la mort de Pere Pi Cabanes desapareix una persona inquieta, un pare, un avi, un amic, però segurament també el darrer guerriller de l'Escola d'Especialistes Guerrillers de Valldoreix.