Passejant per pobles i ciutats del nostre país sovint trobem els barris vells en un estat de decadència progressiva. Antics carrers amb voreres impracticables, habitatges envellits, manca d’equipaments, comerç en recessió, dificultats d’accés i aparcament, i la fugida del veïnat de sempre cap als barris nous provoquen una espiral negativa de la qual és impossible sortir-ne sense una decidida acció pública. La llei de barris va constituir un lloable i eficaç instrument de la Generalitat per donar suport a l’impuls dels ajuntaments per regenerar els nuclis urbans però, malauradament, s’esllangueix per la penúria econòmica del govern del país.
A Sant Cugat tenim un nucli vell al centre de la ciutat que no va estar exempt del perill de degradació avui del tot superat. El Pla del centre va néixer amb aquest objectiu i, emmirallat en exemples d’èxit duts a terme en altres ciutats, emprengué un seguit de transformacions en el teixit urbà com la vianantització de carrers, la construcció de nous aparcaments, la renovació d’antics equipaments i la construcció de nous, o la promoció d’habitatge públic.
Ha estat un esforç pensat, llarg i sostingut, probablement amb algun error però que constitueix un èxit. Avui en dia el nostre centre urbà és un lloc per viure-hi, espai de trobada, senya d’identitat, amb un comerç actiu, i és mercès a tot això que sorgeix el conflicte de la convivència entre els residents i les activitats lúdiques i culturals, un conflicte que es pot resoldre amb diàleg i criteri.
De vegades un dels problemes amb què topen iniciatives d’aquesta mena és la de trobar la manera de donar vida als vells edificis que han perdut el seu sentit original. Recorrent el país he trobat edificis en un estat llastimós que havien albergat antics jutjats, velles escoles, antigues cases de pagès, fàbriques... Segur que en molts d’aquests casos hi ha hagut qui ha buscat fórmules per donar-los-hi nou sentit, sigui amb inversió pública o privada, però no ha estat possible.
El Mercat Vell de Sant Cugat es va construir fa un centenar d’anys en el lloc on s’aixecava l’antiga església de Sant Pere i durant dècades va exercir la funció que li era pròpia, però el canvi dels estils de vida i també de compra varen fer que a poc a poc la seva flama s’anés extingint. Sóc testimoni dels molts esforços que es varen fer per donar-li vida sense resultat, fos trobant un supermercat que volgués ubicar-s’hi complementant així l’oferta de les parades o allargant els horaris d’obertura a totes les tardes.
És per això que, quan he anat a conèixer el nou Mercat Vell, he gaudit doblement: d'una banda, del nou espai de venda i gastronòmic, però de l’altra, en veure com des de la cooperació publico-privada s’ha fet possible una acurada rehabilitació de l’edifici modernista que ha permès reobrir un espai emblemàtic del poble tot donant-li una segona vida.
De fet, el que més he celebrat ha estat veure renéixer un preciós espai que a poc a poc anava morint i que havent nascut en l’albada del segle XX ha trobat una nova utilitat en el XXI. L’impuls municipal s’ha vist correspost amb la iniciativa dels qui hi han invertit esforços, capital i il·lusió.
Confio que la gent se’l farà seu i que la il·lusió amb què la ciutat n’ha rebut la reobertura perviurà amb el pas del temps garantint-ne, d’aquesta manera, la pervivència.