El projecte de senyalització també recorda 25 personatges que han desenvolupat part de la seva trajectòria vital a Valldoreix o que han dedicat els seus esforços a construir un poble. A la Rambla Verdaguer s'han col·locat 23 plaques, a La Colònia Montserrat una altra i la darrera davant del monument a l'alcalde Escayola.
De l'edat mitjana es recorden a Bertran de Canals (s. XII), primer senyor del castell de Canals, i la seva filla Adelaida de Canals (s. XIII). De l'antic municipi de Canals a Francesc Oliver-Monmany i Mir (Can Monmany, 1792-Molins de Rei, 1868), polític, militar, empresari i alcalde del desaparegut municipi de Canals (1832-1834, 1843-1847).
De l'antiga Entitat Local Menor es destaquen les figures de Ramon Escayola i Villaró (Barcelona 1916-1964), polític i empresari. Primer alcalde (1958-1964) i President de l’Associació de Propietaris (1954-1958), i a Josep Maria Coll i Médico (Montbrió del Camp. Tarragona, 1912-Valldoreix, 1982), comerciant i polític. President de l'Associació de Propietaris de (1959-1961). President de l'Assemblea Local de Creu Roja (1965-1980). Vocal (1961-1967) i Alcalde de l'Entitat Local Menor (1968-1978).
Del grup de persones que transformà Valldoreix durant les primeres dècades del s. XX es rememoren les figures d'Enric Lanfranco Casanovas (1856-1938), Doctor en dret, professor i pèrit Mercantil. Fundador i president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix i rodalies (1914). Joan Gassó i Vidal (Barcelona, 1870-1931), president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix (1918-1923) i de Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix S.A. Mariano Hortet Solé (Barcelona 1868-1934), fundador de La Colònia Montserrat. Joan Borràs i Puig (1863-Valldoreix, 1927), empresari tèxtil i urbanístic. Propietari de Can Llunell i impulsor de la urbanització a partir de 1918. Antoni Caballé Munné (1887-Barcelona 1946), empresari urbanístic i Josep Turell Isbert (Sarrià, 1875-Barcelona, 1930), metge i polític i Impulsor i defensor de l'autonomia municipal de Valldoreix (1926).
Del període de la Guerra Civil es recorda a Vicente Rojo Lluch “General Rojo” (Font de la Figuera (València, 1894-Madrid, 1966), militar republicà i escriptor que va viure amb la seva família a la rbla. del Jardí, i Alberto Bayo Giroud “Capitán Bayo” (Camagüey, Cuba, 1892-La Habana, Cuba, 1967), militar, aviador, escriptor i creador de l’escola de Guerrillers del XIV Cuerpo de Ejército Guerrillero, situat al Casino de Valldoreix.
De la postguerra es rememora a Luis Stern Selig (Mannheim, Baden-Wurtemberg. Alemanya 1889-Barcelona 1980), membre de la Comunitat Jueva de Barcelona que va tenir un protagonisme destacat en l’ajut als refugiats jueus que arribaren a Barcelona entre 1939 i 1942, amagant-los a la seva casa de Valldoreix.
Del món de la música es dóna a conèixer a Mercè Capcir i Vidal (Barcelona, 1895-Suzzara. Itàlia, 1969), soprano de prestigi internacional. A Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco. Còrdova, 1893-Barcelona, 1976), baríton d’òpera i sarsuela, i a Gloria Alcaraz (Oviedo. Astúries, 1912-Barcelona, 1967), soprano i tiple lírica.
Del món de l'art es recorda a Viktor Kallinik Goussef (Kalach. Don. Rússia, 1893-Barcelona, 1980), pintor que va viure a l'avinguda Joan Borràs, i a Mercè Diogène Guilera (Perpinyà, 1922-Sant Cugat del Vallès, 2014), pintora, gravadora i tapissera.
Dels escriptors i periodistes es recorden les figures de Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 1902-1987), advocat, poeta i escriptor, activista de la vida cultural i social durant els anys 30 del s. XX, a la seva filla l'escriptora i periodista Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991), i a Baltasar Porcel i Pujol (Andratx. Mallorca, 1937-Barcelona, 2009), escriptor, periodista i crític literari que vivia a Valldoreix.
També s'ha volgut destacar a personatges no tan coneguts avui en dia, però que han aportat molt a la societat valldoreixenca, com Víctor Clemente Mellado (Casetas, Saragossa, 1912-Valldoreix, 1987), propietari del Colmado Víctor i del bar-restaurant Víctor i personatge clau de Creu Roja Valldoreix, el mestre Narcís Perbellini i Subiranas (Barcelona, 1893-Valldoreix, 1972), gravador, dramaturg i mestre a Valldoreix entre el 1935 i 1964, i l'historiador i industrial Josep Altet i Forés (Barcelona, 1919-Valldoreix, 1996), autèntic artífex de la recuperació de la memòria de Valldoreix en el darrer terç del s. XX.
Tots aquests personatges no estan sols, molts altres també han aportat molt a la història i la societat de Valldoreix. Esperem que, en un futur pròxim, es vagi ampliant la nòmina de persones que havent deixat la seva petjada en la memòria d'un poble, són recordats i homenatjats.