Pla Director Esportiu

No tinc ni idea com aniran els comicis, per tant només se m’acut esmentar aquell tòpic que relaciona els millors amb la victòria. A banda de què per debatre l’activitat política sobren pitonisses, tertulians, i personatges que posen de manifest les seves opinions per tot arreu. Justament per això molts de nosaltres ens veiem amb cor d’opinar, però amb una subtil diferència: aquestes són argumentades a partir de l’acció continuada després de trepitjar el territori i tractar amb els seus interlocutors.

En els quatre anys d’aquesta nova legislatura i, pel que fa referència a l’esport i la cultura de la nostra ciutat, crec que és del tot imprescindible vitalitzar i reorientar el contingut del seu model, així com efectuar una profunda revisió de la seva forma. En una ciutat on existeix una població esportiva activa molt nombrosa -fins i tot comparable a moltes capitals de província que ens superen clarament en l’índex demogràfic- i amb un teixit associatiu format per una pila d’entitats esportives, cal posar fil a l’agulla prioritzant aquest espai amb arguments sòlids, juntament amb la participació de tècnics preparats que ens treguin del vagó de cua.

És evident que les coses no s’han fet malament. Potser un dels principals problemes rau en què les circumstàncies han superat les previsions. Per tant, una manera de reconduir l’esport a la ciutat és pensar i dissenyar un Pla Director Esportiu que abasti, analitzi i reculli tots els punts i apartats necessaris per obtenir un projecte global on totes les entitats i operadors s’hi vegin inclosos i reflectits. Aquest document hauria de ser una mena de vademècum on cada club fos capaç de desxifrar el rumb del present i orientar el seu camí cap al futur. De l’exhaustiu treball d’anàlisi, la reflexió intel·lectual efectuada pels experts i el diàleg consensuat entre totes les parts, esdevindrà el seu contingut classificat en els capítols que siguin necessaris. Segons el meu parer, n'hi ha alguns de cabdal importància.

Per una banda, tot allò que defineix tant el model global com la filosofia esportiva que l’Ajuntament pretén difondre i, posteriorment, desenvolupar. Els trets fonamentals propis d’aquest recull comencen per dissenyar un projecte valent d’esport a les escoles, per a posteriorment fixar les estratègies que garanteixin la continuïtat dels esportistes en qualsevol entitat esportiva, fins a plantejar l’interès representatiu, comercial i ideològic de l’esport d’elit com a conseqüència d’aquest procés natural.

A hores d’ara, també caldria definir amb més rigor i eficàcia quin és el paper dels principals operadors esportius. Per exemple: conèixer quin és el camp específic de l’OMET, el grau d’influència de la Coordinadora d’Entitats Esportives, i el poder executiu i d’interlocució de la piràmide tècnica municipal. L’objectiu final sempre és agilitzar i facilitar per igual la gestió i la comunicació entre les entitats i l’Ajuntament.

Tampoc s’hauria d’obviar la redacció d’un codi deontològic general i de cooperació social, que permeti fixar les bases d’un model esportiu específic extrapolable a famílies, esportistes i directius.

Un altre capítol significatiu és la política de planificació i construcció dels equipaments esportius, així com la definició dels mecanismes objectius que permetin la utilització equitativa per part de totes les entitats.

Finalment i, com a conseqüència de la darrera llei de l’esport, el document caldria que inclogués un marc o protocol normatiu per facilitar a totes les entitats les tasques administratives, jurídiques i laborals amb la idea d’aconseguir clubs modèlics contextualitzats en l’entorn esportiu immediat.

És a dir, un ampli recull de totes aquelles solucions derivades dels problemes quotidians, per tal de facilitar l’orientació, el rumb i la bona marxa de l’esport a Sant Cugat.

En fi, només és una idea.