Places verdes

Aquest diumenge passat, els Castellers de Sant Cugat vam compartir plaça amb els Castellers de Cerdanyola, els amfitrions, i els del Riberal, de la Catalunya del Nord. Al marge del goig d'escoltar la cap de colla dels de Bao fer pujar un castell en rossellonès, la curiositat —per al públic— i el hàndicap —per als castellers— van ser que totes tres colles lluïen el verd en les seves camises.

En casos com aquest, si decideixes absentar-te de l'actuació per algun motiu —fisiològic o altres—, quan hi tornes, durant un moment pots sentir-te desubicat i no saber on és la gent de la teva colla. Potser fins i tot et sorprens que ja estiguin quadrant el castell que pensaves que trigaria a muntar-se, tot i que, si t'hi fixes, veus que no has de córrer perquè els baixos que estan al mig de la plaça realment no els coneixes, i això vol dir que no has de patir.

Aquesta sensació d'inseguretat cromàtica —potser més pròpia dels novells que dels veterans— els Gausacs l'hem «patida» també quan, per exemple, hem compartit plaça alhora amb els companys de comarca, els Saballuts, o amb els estratosfèrics Castellers de Vilafranca. I és que fins a 19 colles tenim el verd com a color de camisa —tot i que és el blau el que guanya, amb 23.

Per cert, diumenge 5 de maig els de Sant Cugat vam assolir el segon 4 de 8 de la temporada i el vam acompanyar amb un 5 de 7 i un 3 de 7, dos castells que criden un pis més. Com diu el meu company Ignasi: Gausacs, amunt! I jo hi afegeixo: més que mai!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.