Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No voldria acabar l’agost sense parlar del mosquit tigre. I com que ja s’ha encetat el tema a la nostra web, aprofito l’ocasió.
Us heu parat a pensar en la feina tan dura i poc reconeguda d’aquest santcugatenc d’adopció?
Sabeu que hi ha d’altres mosquits autòctons no tan ferotges que actuen a la nostra ciutat sota la fama, ben guanyada, per cert, del mosquit tigre? Aquest és el cas del mosquit babau, aquell que es deixa atrapar al vol amb una palmada nostra. Els improperis que fem, tot mirant-los esclafats a la nostra mà, se’ls emporta el pobre tigre.
Us heu plantejat algun cop en els beneficis aconseguits per laboratoris de colònies antimosquits, llapis (aquell que “ni pica ni dura”), fàbriques d’enginys espantadors i demés utensilis? I dels llocs de treball que crea? Qui s’emporta els guanys de tota aquesta tasca comercial? Que jo sàpiga, el mosquit tigre no en treu res. Treballa de franc. La seva feina desinteressada ha fet que Sant Cugat estigui en el pensament de les poblacions properes i no tan properes i, fins i tot, recordin amablement les nostres famílies.
La seva febril labor el porta a no fer distincions entre els habitants de la nostra vila. Pells resseques, greixoses, suades, perfumades, netes i no tan netes. Totes disposen de la mateixa atenció per part d’aquest treballador empedreït.
Penso que el Consistori li hauria de reconèixer aquesta dedicació i proposar-lo com a candidat al premi Ciutat de Sant Cugat pel proper any.
Us heu parat a pensar en la feina tan dura i poc reconeguda d’aquest santcugatenc d’adopció?
Sabeu que hi ha d’altres mosquits autòctons no tan ferotges que actuen a la nostra ciutat sota la fama, ben guanyada, per cert, del mosquit tigre? Aquest és el cas del mosquit babau, aquell que es deixa atrapar al vol amb una palmada nostra. Els improperis que fem, tot mirant-los esclafats a la nostra mà, se’ls emporta el pobre tigre.
Us heu plantejat algun cop en els beneficis aconseguits per laboratoris de colònies antimosquits, llapis (aquell que “ni pica ni dura”), fàbriques d’enginys espantadors i demés utensilis? I dels llocs de treball que crea? Qui s’emporta els guanys de tota aquesta tasca comercial? Que jo sàpiga, el mosquit tigre no en treu res. Treballa de franc. La seva feina desinteressada ha fet que Sant Cugat estigui en el pensament de les poblacions properes i no tan properes i, fins i tot, recordin amablement les nostres famílies.
La seva febril labor el porta a no fer distincions entre els habitants de la nostra vila. Pells resseques, greixoses, suades, perfumades, netes i no tan netes. Totes disposen de la mateixa atenció per part d’aquest treballador empedreït.
Penso que el Consistori li hauria de reconèixer aquesta dedicació i proposar-lo com a candidat al premi Ciutat de Sant Cugat pel proper any.