N'hi ha que suspenen la presentació de les seves memòries escrites per motius de seguretat com va fer l'honorable o molt honorable Jordi Pujol. No cal dir que la dilatada experiència política i vital d'aquest personatge donen per uns quants volums de memòries, en van tres, i que la por de les revoltes estudiantils (fa gràcia oi?) facin patir per la seva seguretat. Seguretat que no li manca a un dels nostres regidors més joves alhora d'escriure un llibre i fer-ne notícia quan encara l'ha d'acabar i no en té ni el títol. No desvetllaré cap novetat de saber que de vegades fem notícia on no n'hi ha però en aquest cas em sembla d'allò més curiós. Per un costat no serà un conte ni un novel·la, sinó un llibre sobre la seva vida política, vida curta fins ara si tenim present que encara no ha fet els trenta. Bé, entenc doncs que el llibre serà amè de llegir i potser s'apropi a un llibret sense gaires pàgines o, si les té, amb molts dibuixos o fotos.
Em sembla pretensiós fer un llibre d'aquesta manera i em fa pensar en el munt d'escriptors bons que mai seran notícia enlloc. Està clar, hi ha massa llibres. Una afirmació del tot exagerada pensareu, doncs no, si mireu el volum de publicacions que s'editen anualment i el munt d'aquestes que queden en els magatzems de les editorials entendreu que hi ha massa llibres per tant poc lector. O dit d'una altra manera, massa morralla enmig de l'escriptura com a art. En tot cas, hom podria pensar que la societat no està preparada per assumir tanta lectura interessant, però, disculpeu, potser aquí rau el problema. Que s'escriuen pàgines i pàgines de dubtosa qualitat relegant als escriptors de debò a mers vividors de la lletra malvivint gràcies als articles d'opinió.
Tots sabem les tres coses que cal fer abans de morir-se, escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Jo ja tinc el cirerer plantat i si algun dia vull escriure un llibre us ben prometo dues coses, no el faré sobre la meva vida i serà una autoedició sense gaires pretensions. Però es clar, jo no vull fer carrera i molt menys política.
Segueix @quimpla a twitter
Em sembla pretensiós fer un llibre d'aquesta manera i em fa pensar en el munt d'escriptors bons que mai seran notícia enlloc. Està clar, hi ha massa llibres. Una afirmació del tot exagerada pensareu, doncs no, si mireu el volum de publicacions que s'editen anualment i el munt d'aquestes que queden en els magatzems de les editorials entendreu que hi ha massa llibres per tant poc lector. O dit d'una altra manera, massa morralla enmig de l'escriptura com a art. En tot cas, hom podria pensar que la societat no està preparada per assumir tanta lectura interessant, però, disculpeu, potser aquí rau el problema. Que s'escriuen pàgines i pàgines de dubtosa qualitat relegant als escriptors de debò a mers vividors de la lletra malvivint gràcies als articles d'opinió.
Tots sabem les tres coses que cal fer abans de morir-se, escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Jo ja tinc el cirerer plantat i si algun dia vull escriure un llibre us ben prometo dues coses, no el faré sobre la meva vida i serà una autoedició sense gaires pretensions. Però es clar, jo no vull fer carrera i molt menys política.
Segueix @quimpla a twitter