Pobres més pobres i rics més rics

Aquests dies s’ha parlat força de l'informe d’Oxfam Intermón on es diu que l’1 per cent de la població més rica acumula la mateixa riquesa que el 99 per cent restant; o dit d’una altra manera, 62 persones acumulen tanta riquesa com la meitat de la població del món. Diuen també que creix la riquesa mundial però sobretot creix la riquesa extrema de forma que la desigualtat no s’atura.

Segons el mateix informe Espanya és un dels països amb més desigualtat després de Letònia, de manera que l’1 per cent de la població espanyola concentra més riquesa que el 80 per cent més pobre. Catalunya segueix la mateixa ratxa i el patrimoni del català més ric equival a la renda anual de 150.000 famílies de classe mitjana. Si ens aproximem a Barcelona, veurem que una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Nous Barris. I si parlem de Sant Cugat, també sabem que és la tercera ciutat més desigual d’Espanya pel que fa al nivell de renda de les persones.

Les raons d’aquesta galopant desigualtat són diverses: l’atur, les diferències salarials, les polítiques públiques dels diferents estats i organismes i una fiscalitat perversa que permet l’evasió d’impostos no només fent trampes sinó de forma “legal” i sense conseqüències. Només cal recordar que Apple va deixar de pagar impostos a Irlanda per un import de més de 8.000 milions d’euros, i el multimilionari Varren Buffet va afirmar que ell pagava menys impostos que qualsevol dels seus empleats i a Espanya la majoria de les grans empreses no paguen a l’Estat Espanyol.

I com era d’esperar la creixent desigualtat econòmica agreuja la desigualtat entre homes i dones, que és molt superior en aquells països que tenen més desigualtat en ingressos, i a això cal sumar-hi les diferències en l’accés d’homes i dones als serveis sanitaris, l’educació, la participació en el mercat laboral i en les institucions.

Així doncs, en comptes de crear una economia que estigui al servei d’augmentar la prosperitat de tothom, de les generacions futures i del planeta, estem creant un model que beneficia només a l’1 per cent de la població mundial, la més privilegiada. I no cal ser gaire espavilat per tenir clar que aquest model condueix a una fractura social que en cap cas pot portar a un món millor i més habitable.