Poc respecte pels béns públics

Aquesta història és certa, encara que pugui no semblar-ho. Ho vaig viure personalment fa un parell de setmanes a Sant Cugat. És un exemple més sobre el poc respecte que hi ha a la nostra societat per tot allò que és públic.

Sovint sentim a dir, en els nostres carrers, places i jardins, coses com "A casa és diferent, però total... això no és propietat de ningú". Encara pot empitjorar la situació amb "jo netejo a casa, el carrer no és cosa meva." I qui diu això probablement llança papers a terra, o restes de menjar o no recull els excrements del seu gos.

Un divendres al migdia a la rambla del Celler, en un tram on s'havien plantat arbres i flors. Vaig veure com una senyora gran, amb bastó i ben vestida, duia una bossa de plàstic grossa i no transparent. Va seure en un banc i amb el peu va desenterrar unes flors, aprofitant que encara no havien arrelat. Estava a punt de ficar-les dins de la bossa. Em vaig aturar davant seu i la vaig mirar amb mala cara. Ella em va tornar la llambregada i lentament es va aixecar i va marxar gairebé ofesa. Però sense les flors.

L'endemà vaig trobar-me un grup de jardiners per la zona i els vaig avisar. La noia que coordinava la feina em va dir: "Gràcies. Ara ho arranjarem. Hi estem acostumats. Hi ha gent que s'emporta les plantes a casa seva. No és el primer cop."

Em vaig quedar de pedra. Hi ha gent que no roba diners, ni pa, ni menjar... Sinó flors i plantes per decorar el seu balcó. Increïble.
Tornem al principi: Poc respecte a la cosa pública. Que no és propietat de ningú? És propietat de tots. Flors incloses. Robar-les és una manifestació més d'incivisme.