Poca informació

La transparència hauria de ser una tònica general en qualsevol àmbit empresarial però en el cas de l’administració és una obligació. El problema rau en dues qüestions que són unes dades difícilment comprensibles i d’altra banda que aquestes són genèriques, molt i molt genèriques.

Així, si algú vol veure com es reparteix el pressupost de l’Ajuntament haurà de fer un exercici de paciència i d’agudesa visual per poder veure les partides en un PDF on les cel·les són de la mida d’una puça. No és ben bé culpa d’ells doncs les dades hi són i es poden consultar però el ciutadà té nul·les possibilitats d’entendre aquest guirigall de xifres.

Per tant, l’única cosa que ajuda a tenir un criteri més o menys objectiu sobre la gestió, és la percepció de què la seva ciutat millora, que els seus carrers estan nets, que la seguretat és perceptible, la inversió pública, l’assistència social i que quan es requereix algun tràmit de l’administració es fa de forma efectiva. Després hi haurà un munt de qüestions alternatives que ajudaran a decantar la balança com l’aposta cultural, el medi ambient, etc... però el pilar bàsic és una qüestió de sensacions del ciutadà.

La informació és i ha estat durant dècades la gran assignatura pendent de l’administració local indistintament del color polític, es dilata en el temps, és poc fluida i acabes amb la percepció que t’estan marejant. Parlar amb la gent, copsar les demandes i escoltar és un sa exercici d’humilitat i de tocar amb els peus a terra. Crec que en ocasions els vidres de l’Ajuntament semblen refugis inaccessibles.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.