La política versus l'antipolítica

La Diada Nacional de Catalunya és una jornada on reivindiquem, cadascú a la seva manera, la pervivència de cultura, la llengua i la nació catalanes, malgrat que mai hi hagi hagut un Estat que les defensi. Alhora, l'Onze de Setembre té una gran càrrega emocional perquè recorda la pèrdua de l'autogovern a principis del segle XVIII.

Sabem, per tant, el valor que tenen les institucions per l'experiència de no haver-ne tingut de pròpies durant segles. Són l'expressió màxima de la sobirania i la pluralitat ciutadana. És per això que el 1714 va resultar tan colpidor, com també ho va ser l'aplicació del 155 per part del govern del PP.

Molts treballem per la constitució d'un Estat propi perquè pensem que és la millor manera de construir una societat més justa; i precisament per això cal governar el present i posar en valor les institucions. El Parlament, la Generalitat i els ajuntaments són la màxima expressió de l'autogovern de què disposem i la diversitat social.

Fa massa temps, però, que a banda i banda alguns opten pel menyspreu cap a les institucions o per la seva apropiació personal i partidista. En el cas català, amb l'objectiu de posar en evidència les limitacions de l'estructura institucional per assolir la independència. Una minoria sorollosa que fa bandera de l'antipolítica, obsessionada en destruir 'l'enemic' i en assenyalar 'traïdors'.

Resoldre els conflictes dialogant i pactant consumeix temps i energies, però és la feina dels càrrecs electes. Hem de representar tothom sense renunciar als nostres ideals. Aquest difícil equilibri marca la diferència entre la política que aspira a resoldre conflictes i l'antipolítica que els perpetua.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.