La por fa pànic

Ha finalitzat el període de vacances per una bona part dels santcugatencs, les classes i les feines, tornen a presentar el seu cicle més actiu, i reclamar-nos perquè hi contribuïm. Tornaran les rutines i amb elles, temes més o menys importants, que condicionen les nostres vides.

En paral·lel apareixeran comentaristes públics i privats, formats o no, objectius, menys o gens, sincers o mentiders, que ens posaran el cap com un timbal respecte de tota una extensa munió de problemes que diuen que ens assetjaran i fins i tot afectaran. Parlaran de delinqüència, d'okupes, de violència de tota, totes i de cap, d'injustícies, de política i de cobrar per estar en política, i ho faran sense descans, però sense continuïtat argumental, ni ponderació. Fins i tot sense criteri.

Tanmateix, escoltarem i difondrem tot aquest garbuix de mitges veritats o falsedats, de subjectivitats sense cap mena o molt poca anàlisi, sense massa criteri. No hi ha mai, no apareixen notícies bones, normals, pròximes. Diuen que no es generen, que no hi són, i el que passa és que no saben trobar-les i explicar-les.

Lluny han quedat els temps de llegir, reflexionar, comentar, dissentir, per formar opinió. És cabdal recuperar aquesta via, que no requereix temps extra, és simplement substituir el temps emprat en els mitjans de la immediatesa, pels de la reflexió. Ens insuflen por, i ho acceptem, i aquest sentiment promou pànic, que no deixa pensar, estimar, fer, lluitar, tenir esperança, que és l'única via per revoltar-nos i viure iguals, lliures i en justícia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.