Va ser un jove àngel el que va trucar aquella nit a la porta blava del paradís i ningú li va obrir.
Assegut a les portes del cel un ancià es va acostar fins a ell i li va preguntar que feia allà a una edat tan jove, ell va mirar a l'ancià i li va contestar que no ho sabia. Tots dos asseguts, davant la porta, van decidir esperar.
El jove va escoltar un plor que arribava de molt lluny.
- Ancià, escoltes aquest plor? Sembla la meva mare!
L'ancià li va contestar:
- Només l'escoltes tu, perquè només tu pots calmar-lo.
El jove, una mica estranyat, va seguir en silenci escoltant, fins que va esclatar el seu nom, llavors va contestar cridant - Mare, mare -però ningú li va respondre.
L'ancià es va posar a xiuxiuejar una estranya cançó i al cap d'un moment es va aixecar, li va agafar la mà, el va mirar i li va dir:
- Jo, em vaig acomiadar ràpidament perquè portava fent-ho durant molt de temps, he viscut molts anys i això m'ha fet comprendre que cada dia surt el sol i al final del dia succeeixen milions de petites coses que no teníem planejades, per això, he abraçat cada segon a tots els que m'estimaven, he renyat i he plorat, m'he enfadat i he perdonat, però, marxar-me, també va ser dur.
El jove, el va mirar amb tendresa i li va preguntar si podia esperar-lo, es van agafar de la mà i llavors un plor esquinçador va trencar aquell silenci:
-fiu... fiu... fi (xiulet), mare - va dir el jove - aquesta era la nostra cançó quan em bressolaves, aquella que ja de més gran, vàrem convertir en un rap i que tants moments de rialles ens va donar, quan vulguis trucar-me síl·laba, vull que sàpigues que estic bé, que he trobat a les portes on he trucat, a algú que m'ha donat la mà i em sento "súper" acompanyat.
L'ancià el va mirar i li va dir.
- Volgut i estimat net t'estava esperant, no volia que entressis sol al cel.
Van trucar junts a la porta blava i es va obrir.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.