Posa't a la meva pell

Fem un exercici d'empatia.

Imagina que des que tens consciència et donen a menjar i beure en el teu plat, reps carícies tot el dia, i dorms en un llitet. Com ets bonic i molt petit, la teva família humana juga molt amb tu i et fa moltes fotografies. En resum, ets els centre de l'Univers.

Vas creixent i ja no et fan tant de cas. Te n'adones que ja no t'estimen tant i de què ja no juguen amb tu. No et treuen tant com abans perquè quan surts, estàs tan content, que bordes molt i només vols córrer. No t'entenen. Tu només vols jugar. Vols córrer després d'estar 8 hores tancat a casa tot el dia.

Ahir vas fer pipi a casa perquè no vas poder aguantar més. Feia moltes hores que estaves tancat sense poder sortir, i vas mossegar el sofà perquè estaves avorrit d'estar tantes hores sol.

Avui et fan pujar al cotxe i arribes a un lloc nou, marxen i et deixen allà. Penses que tornaran aviat, però passen els dies, les nits i segueixes esperant, passant fred. Aleshores, penses: "Era tan greu el que vaig fer perquè decidiu deixar-me? Tan dolent he sigut com perquè ja no m'estimeu?"

Segueixo a la protectora. Visc entre els barrots, amb poc espai, sense saber quan sortiré d'aquí, si sortiré o no, si moriré aquí sense una família.

Alguns són adoptats, altres moren de tristesa, altres moren de vells esperant l'oportunitat que mai els hi arriba. Molts d'ells passen anys sent invisibles perquè no són de raça o perquè l'estat traumàtic en el qual estan, a causa de l'abandonament, complica la seva adopció.
Tenir un animal, és ampliar la família. Abandonar-los és un dolor tan gran que molts no superen mai.

No els abandonis.