Posem la vida al centre

Totes les persones necessitem rebre afecte i atenció al llarg de la nostra vida. Què ens fa sentir a gust a la feina o amb un grup de persones? Les cures que ens dediquem les unes a les altres: el bon dia, el com estàs, les relacions cooperatives, el suport mutu... El terme cura també comprèn la preservació del medi ambient, que fa possible la vida.

La pandèmia ha posat de manifest que fins i tot quan el món s'atura, les cures segueixen i s'ha evidenciat que són d'essencials. Cal seguir fent les feines de casa, cuinar, netejar, criar els infants o atendre les persones dependents. Sense dubte, aquest ha estat el millor llegat de la situació d'emergència que hem viscut.

Donada la seva importància, les cures haurien d'ocupar un lloc preferent a la nostra societat, però sorprenentment són invisibles i menystingudes. Adam Smith, pare de l'economia moderna vivia amb la seva mare, que el cuidava mentre ell dedicava tot el seu temps a elaborar teories econòmiques. Resulta paradoxal que la seva obra ignori el treball reproductiu i de cura. Sort en tenim de les economistes feministes que han posat llum a la seva invisibilització.

Nenes i nens han de tenir l'oportunitat de jugar a nines i a cuinetes, per tal que en un futur es responsabilitzin de les tasques domèstiques per igual. Hem de donar valor a les activitats de cura que encara ara continuen desenvolupant majoritàriament les dones.

En el món en què vivim on els conflictes i la confrontació juguen un paper protagonista, la revolució més poderosa ha de ser la de la cura entre les persones. Posem la vida al centre!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.