Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'Ajuntament de Sant Cugat m'ha convidat a fer una cosa que, prop d'arribar als 57, encara no havia fet mai: el pregó de la Festa Major. No hi vaig néixer, no hi vaig créixer, però aviat farà vint-i-cinc anys que hi vam fer marrada i, per tant, tinc prou coses a dir.
Però, què cal dir en el pregó de la població que estimes? No hi ha, encara, llibres d'autoajuda per a pregoners de pa sucat amb oli ni manuals que indiquin què convé dir i què cal callar en un acte com aquest, a mig aire de festa acotada i de cerimònia de ritual pompós. A mesura que s'acosta la data i que hi vaig rumiant, i que recordo els pregons que he sentit en altres ciutats -i que m'han captivat o que m'han avorrit sobiranament-, m'adono que un pregó com déu mana ha de tenir alguns ingredients fonamentals: algun apunt històric, un elogi a la ciutat, un desig de futur, un retret simpàtic, un reconeixement a les entitats socials, una cita d'una personalitat exemplar de la localitat i, que no falti, alguna reivindicació social. En aquest aspecte, malauradament, sempre hi ha massa greuges per triar i remenar.
I, en algun moment, com qui no vol la cosa, allò que la gent espera: un toc a la cresta dels qui manen. Subtil, elegant, ni que sigui tan de passada com una fiblada de mosquit, que els polítics ni se n'adonaran. Com ho recosiré, tot això? Encara no ho sé. La solució, al balcó de l'Ajuntament, el capvespre del 27 de juny.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.