Premis Ciutat de Sant Cugat

El pròxim dilluns, 14 de març, es farà l'entrega dels Premis Ciutat de Sant Cugat. Uns guardons que pretenen ser un reconeixement per la tasca individual o col·lectiva. Enguany he participat en l'elecció dels guanyadors i no ha estat una cosa fàcil. Alguns us preguntareu el perquè, doncs... aquí va una reflexió sobre les candidatures.

D'entrada diré que, tots els candidats tenen mèrits per rebre el guardó, però tot depèn de la importància que li donis a una manera de fer o una trajectòria per poder votar una candidatura o una altra, i aquest era un dels meus problemes. Si pensem en les aportacions que han fet cadascuna de les persones o dels col·lectius que són candidats als Premis, hauríem d'entregar els guardons a tots els candidats i a un munt de persones més.

Entre els candidats hi ha entitats o persones que han procurat treballar per la justícia social i la igualtat d'oportunitats, que han procurat atendre les dificultats que presenten altres persones del municipi i d'altres països, obrint-los les portes a aconseguir canvis positius en la seva vida. Col·lectius que fan la vida una mica més fàcil o més agradable a persones que necessiten una mica més de suport o de cura.

També hi ha entitats o persones que han procurat augmentar la cultura de l'esforç en l'àmbit personal o de col·lectiu, preparant espectacles culturals, esforçant-se a ser millor en el seu àmbit (musical, esportiu, empresarial, científic, de coneixement...)

Hi trobem també empreses i grups d'estudiants que han procurat pal·liar les mancances d'aquesta societat en la qual vivim i que han vetllat, i vetllen, per una millor qualitat de vida i per una igualtat d'oportunitats. Hi ha col·lectius integradors i dinamitzadors de l'activitat al municipi i en barris que encara no hi ha gaire dinàmica ni moviment.

Considero que tots els santcugatencs hauríem «d'aspirar a un Premi Sant Cugat», no pel fet de rebre l'estatueta ni pel reconeixement públic, però sí per fer evident algun valor, per voler canviar el món en el nostre entorn, per esforçar-nos a ser millors persones o col·lectius, perquè amb les aportacions de cadascun de nosaltres podem aconseguir petits canvis que s'encomanen, que fan que de cop algú digui: «Ostres!, perquè no m'hi afegeixo?»...

Si tots ens esforcem a ser els millors en el nostre àmbit, sigui quin sigui, els Premis potser deixen de tenir sentit, però tindrem un Sant Cugat millor i modèlic, amb valors i referents en la manera d'actuar i de fer dia a dia.