No ens enganyem! La problemàtica de l'habitatge fa córrer rius de tinta que, en la majoria dels casos, tenen l'objectiu, intencionat o no, d'emfatitzar proclames buides de contingut. Per la meva experiència professional, puc opinar sobre la situació de vulnerabilitat de moltes famílies, víctimes d'un sistema d'especulació immobiliària, promogut per entitats financeres i capitals estrangers (fons voltors, principalment) que, de manera, jo diria impune, converteixen el mercat de l'habitatge en una eina de pressió econòmica que, a la llarga, ens acabarà afectant a tothom.
S'han convertit en els propietaris dels nostres pobles i ciutats, i això sota l'atenta mirada dels poders públics que, lluny de tutelar els seus ciutadans i ciutadanes, han mostrat una inusual tebiesa en posar remei. Situacions de desnonament impulsades per "grans tenedors de pisos" són el pa de cada dia als jutjats d'arreu de Catalunya, i el fenomen és imparable.
El dret a l'habitatge és un dret, reconegut en moltes constitucions nacionals i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que exigeix compromís i garanties per part dels poders públics per fer-lo efectiu. Cal valentia política per deixar de banda la demagògia i avançar cap a la lluita per la defensa del dret a l'habitatge.
Sant Cugat és un "poble" amb ànima pròpia, que pateix, més que altres municipis, la falta d'habitatge accessible, que ens obliga a fer una reflexió profunda sobre el model de ciutat adient als ciutadans i ciutadanes que hi vivim. Volem preservar el nostre model de ciutat? Volem que els nostres fills i filles es quedin a viure aquí? Volem donar resposta a la gent gran? La política d'habitatge ha de ser de "proximitat i consensuada", sempre tenint en compte els ciutadans i les ciutadanes afectades.
Defugim les proclames d'un futur incert i prioritzem el Sant Cugat del "present".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.