PreoCUPem-nos

Sembla mentida, però segurament el partit antiTOT està a punt de dinamitar el procés que tants hem somiat fa molt temps, i molts podíem pensar que mai arribaríem al punt on som. En el meu cas, em sorprenc poc, tot i que he de dir que encara em queda alguna esperança que recapacitin, pensin en clau de país i es deixin d’absurditats.

Molta gent amb sensibilitats molt diferents vam aconseguir arribar a un acord per tal de deixar de banda els partidismes i poder aconseguir allò que semblava un somni i -si ho fèiem bé- podíem fer-ho realitat. A més, sense cap mena de dubte, ara mateix Catalunya té la clau, i per tant tot depèn de nosaltres. Seria lamentable perdre aquesta oportunitat per culpa de la rebel·lia d’uns quants.

Doncs la gent de la CUP, aquells que proclamaven que la cosa important no era el “qui” sinó l’objectiu, és a dir, el “com” i el “quan”, resulta que fa un mes que estan de negociacions on s’han dedicat a vetar gent com el president Mas -i alguns consellers- i només han estat capaços de posar bastons a les rodes, just al contrari del que estem fent la resta.

La base de negociar i pactar vol dir cedir, i per tant haver de renunciar a certes coses, però que la proposta sigui vetar el candidat a la presidència de Junts pel Sí, amb més d’1,6 milions de vots és, com a mínim, preocupant. No sé si demanar serietat i sentit de país a la CUP és demanar massa i ser massa ambiciós, potser sí.

Encara som a temps, veurem com acaba aquesta història.

Pol Moragas a Twitter.