La pressió sobre la canalla

Els castells són una activitat única per molts motius, un dels quals és el paper fonamental que té la canalla. Infants de 5, 6 o 7 anys són els encarregats de coronar castells, posant l'última peça per a l'èxit. Això els situa en una posició de responsabilitat i pressió, ja que saben que la feina i la il·lusió de moltes persones depenen d'ells.

Aquesta situació pot convertir-se en un xantatge emocional, ja que els nens estan programats per agradar i satisfer els seus pares i, per extensió, els adults del seu entorn. Per això els adults de les colles castelleres han d'actuar amb responsabilitat i evitar que la integració de la canalla depengui de si pugen o no.

Com a antic membre de la canalla i responsable d'acompanyar petits castellers, tinc clar que aquesta pressió es pot reduir i que depèn exclusivament dels adults. Comentaris com: "Si la canalla va més ràpida, ja ho tindrem fet" són imperdonables. Si un infant va lent, l'adult ha d'estar preparat per aguantar més temps. Si la canalla està nerviosa, és l'adult qui ha d'haver-se preparat per sostenir el tremolor. I hauria de ser un adult qui decideixi desmuntar un castell abans que un nen o nena ho hagi de fer.

Cuidar la canalla vol dir preparar-se per a les circumstàncies imprevistes, amb el mateix compromís amb què la major part de la canalla viu els castells. Mentre molts nens, si poguessin, anirien al gimnàs per millorar, hi ha adults que els veuen com un mitjà per assolir els seus objectius i els traslladen la seva responsabilitat.

Desconfieu d'aquells que critiquen els petits, però no s'ajupen per escoltar-los d'igual a igual.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.